Vam ser nosaltres
La Nahid té gairebé cinquanta anys quan rep el diagnòstic de càncer. La notícia fa que s’hagi d’encarar amb la gran paradoxa de la seva vida: la lluita contra la mort i la ineludible sensació de viure en un temps prestat.
La Nahid recordarà la seva infantesa en el paisatge de sorra iranià, com va conèixer i es va enamorar d’en Masood a la universitat, i com van lluitar per la llibertat en la revolució de l’Iran de 1979, en la qual hi va haver morts. La revolució va acabar tenint un preu molt més alt del que podrien haver somiat. La parella va fugir cap a Suècia, per no perdre-ho tot i donar un futur en llibertat a l’Aram, la seva filla nounada.
Escrita amb una honestedat sorprenent, amb un enginy i una força irresistibles, Vam ser nosaltres és una novel·la d’amor i supervivència, una reflexió sobre els vincles poderosos i de vegades agonitzants entre mares i filles, un crit d’esperança d’un futur millor.
Els drets de traducció d’aquesta novel·la s’han venut a 24 països.
Golnaz Hashemzadeh Bonde va néixer a l’Iran el 1983 i va fugir amb els seus pares cap a Suècia quan era petita. Es va graduar a la Stockholm School of Economics i va ser nomenada una de les cinquanta Goldman Sachs Global Leaders. És la fundadora i directora d’Inkludera Invest, una organització sense ànim de lucre dedicada a lluitar contra la marginació a la societat mitjançant el suport a joves emprenedors que han desenvolupat solucions pragmàtiques als reptes socials.
Hashemzadeh Bonde va debutar el 2012 amb la novel·la She Is Not Me. Viu a Estocolm amb el seu marit i la seva filla.
És una de les veus joves més prometedores de la literatura sueca actual. Els crítics n’elogien la capacitat per expressar, mitjançant un estil compacte, directe i precís, amb frases curtes però explosives, les emocions i els pensaments més profunds de l’ésser humà, sentiments acumulats i amagats durant tota la vida, només com a sensacions.
Vam ser nosaltres
Traducció
Meritxell Salvany (Barcelona, 1968), és llicenciada en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona (1993) i ha realitzat diversos cursos específics sobre literatures i llengües nòrdiques a la Universitat d’Estocolm (1996-1997). D’ençà de llavors, ha visitat sovint els països nòrdics i ha traduït un quants autors del suec, el noruec i el danès al català. Del suec, entre d’altres, ha traduït Tove Jansson, Henning Mankell, Gellert Tamas, Golnaz Hashemzadeh Bonde, Dag Hammarskjöld (premi Nobel de la pau 1961 a títol pòstum) i Elin Nilsson. Els autors més destacats que ha traduït del noruec són Eric Fosnes-Hansen, Jo Nesbø, Lars Mytting, Arne Svingen, Jørn Lier Horst i dues autores molt aclamades que escriuen en nynorsk per a nens i joves: Maria Parr i Ingunn Thon. Del danès ha traduït Marianne Verge i Dorthe Nors.
Crítiques
Vam ser nosaltres és un llibre que té dues línies, present i passat, que combinen la relació maternofilial a Suècia amb la narració de la revolta iraniana.
“El passat de l’immigrant sempre torna”
Una novel·la magnífica, un cant a viure i a resistir.
Una novel·la d’amor i supervivència en què la Nahid, l’heroïna de la història, reflexiona sobre el seu passat mentre lluita contra un destí que intueix implacable.
En aquest cas us presentem l’obra Vam ser nosaltres i us prometem que és impactant, fotogràfica, descriptiva, sensible, empàtica…
«La visió artística d’aquesta novel·la és impressionant. La veu de la Nahid és tan immediata, tan directa, tan verídica; Em vaig sentir com si estigués parlant des de la sala del costat. Es tracta d’una novel·la bellament calibrada, atrevida i inoblidable».
«Em va sorprendre absolutament la història de la Nahid: sembla verídica a tots els nivells, bella, dolorosa, desorientadament certa. L’autora escriu una obra mestra en mostrar com el trauma i la pèrdua es metabolitzen amb el temps i infecten les generacions futures. Una proposta curta i poderosa, un crit primerenc».
«[…] Es tracta d’una novel·la escrita amb una ploma tacada de sang. És cruel, però brilla amb vida i esperança. És tan emotiva que em vaig trobar plorant, una vegada i una altra, però mai no entra en el sentimentalisme. Es tracta d’una novel·la sobre la fugida, sobre l’expiació i el retorn a casa, i està escrita d’una manera que no havia llegit abans, i que m’ha deixat més savia del que era. Sé que cada persona que llegeixi aquest llibre parlarà amb els altres sobre la seva experiència.»