Adaptar-se

Aquesta és la història d’un nen d’ulls negres que suren i es perden en la vaguetat, un nen sempre ajagut, de galtes suaus i grassonetes, de cames translúcides esquitxades de blau, amb la veu aguda, els peus corbats i el paladar enfonsat. Un nen etern, un nen inadaptat que traça una frontera invisible entre la seva família i els altres.

És la història del seu lloc a la casa de les Cévennes on va néixer, enmig de la natura poderosa i de les muntanyes protectores; del seu lloc entre els germans i de les infanteses alterades per la seva arribada. El germà gran s’hi fondrà, i galta amb galta, atent i quasi siamès, s’hi enganxa, s’hi abandona i s’hi perd. En la germana mitjana, hi arrela l’hostilitat i la ràbia, el rebuig al nen que xucla l’alegria dels pares i l’energia del germà gran. I més tard, el germà més petit viurà a l’ombra del germà mort i dels fantasmes familiars, mentre carrega el pes d’un nou present més enllà de la memòria.

Com en un conte, les pedres del pati en donen testimoni. Com en els contes, la força prové dels nens, de l’amor boig del gran, que el protegirà; de la germana mitjana, que rebutjarà el propi dolor per salvar la família, i de l’últim, que serà l’encarregat de conciliar totes aquestes històries.

Aquesta és la història del naixement d’un nen amb discapacitat explicada pels seus germans.