«Quan ens adonem del que ha passat, ja és massa tard: la nostra superfície s’ha vist pertorbada i el nostre espai de confort s’ha desmuntat. És un xoc, però, com ens recorda la narradora de L’altra casa, «el xoc de vegades és necessari, ja que sense ell derivaríem en l'entropia». De la mateixa manera, Cusk es profundament necessària i L’altra casa, exquisida en la precisió cruel de la seva escriptura, ens recorda el perquè».

"D’una manera entranyable, punyent, satírica i amb molt d’humor, Pym ens condueix a través de les petites vides dels protagonistes i de la façana que han aixecat per defensar-se del món exterior".

"Reflexió sobre el pes del passat, sobre l'herència familiar, silencis i l'impacte que té a la formació de la pròpia personalitat".

"Una de les grans virtuts de la novel·la és que es va descabdellant a poc a poc, et penses que estàs davant d'una protagonista que culminarà per bé o per mal la seva crisi personal i de cop i volta un fet fortuït fa que tot això prengui un canvi de direcció."

Míriam Cano: "Una novel·la que ens parla dels misteris del passat i com la memòria es lliga amb el present."

"Diu Abrams que a Quartet de tardor, en principi, no hi passa absolutament res, però que, si mirem atentament l’obra, hi passa de tot. Com a les cases, com a la ciutat"

“Vengo de la poesía, del lenguaje rítmico, conciso, no quiero que el texto se desborde”.

"Carolina Montoto presenta una veu i estil propi: aborda temes punyents i els presenta de manera fragmentària. La novel·la “Lena al descobert” gira al voltant d’una dona de cinquanta anys amb una professió solitària, poc reconeguda i mal remunerada. Ens parla sobre la relació amb el pare i la seva família a Menorca i com aquestes experiències filials afecten les seves relacions sexe-afectives; també sobre com després de la guerra civil, els notaris del bàndol guanyador es van beneficiar inscrivint les propietats dels vençuts com pròpies; sobre l'especulació actual amb l'habitatge i les dificultats i anhel de trobar-se amb altres [Llegir més...]

L’escriptor i crític Philip Larkin va reivindicar-la com una de les millors escriptores oblidades d’aquest segle.