«És rar trobar una novel·la amb una caracterització tan poderosa, amb una comprensió tan clara de les conseqüències de la història personal i nacional, de l'afecte per a una ciutat i les persones que s’hi senten atretes i unes exploracions tan enlluernadores i subtils sobre la importància de l'art en la vida quotidiana».

[...] l’escriptora suïssa utilitza bocins de records de la protagonista per reflexionar sobre la mort, les relacions humanes, els ressentiments per culpa de les dificultats econòmiques i el descobriment de la vida [...]

Proleterka o la memòria secreta de les coses

Jaeggy opta pel silenci gruixut, aquell que amaga secrets familiars, veritats a mitges que si esclaten provoquen un terrabastall emocional difícil de sobreposar-s'hi.

Proleterka és un relat intensament bell i original.

La fredor del bisturí: Fleur Jaeggy envasa al buit els sentiments. La seva gelor recorda Müller o Jelineck

Les bones novel·les no fan vacances: Proleterka de Fleur Jaeggy entre la tria d'Esteve Plantada per a l'estiu

Llegir a les palpentes: Llegir Fleur Jaeggy és com entrar en una cambra gèlida i fosca a les palpentes i haver d’allargar les mans i tocar coses que no sabem com seran: sense por, anant sempre un pas més enllà, és com es descobreixen les coses que valen la pena.