La soledat i el seu territori de caça

Benedict Wells, l'escriptura contra la soledat

En estat natural de Charlotte Wood: l'horror en femení plural.

La Soledat, el soundtrack de Benedict Wells.

«Una novel·la bella i valenta. Pensin en El conte de la criada ambientat al desert australià.»

«Una paràbola inacabable de la misogínia contemporània [... ]. Igual que la pròpia presó surrealista, l'escriptura de Wood és directa i clara, però capaç d'esclatar amb una bellesa inesperada ... El final astut i davastador de la novel·la ho deixa clar: senyores, heu estat avisades.»

«Us pregunteu si aquest novel·la juga fort? Doncs sí. Charlotte Wood trenca els mites patriarcals i no ho fa amb un escalpel, fa servir una destral, una que fa talls profunds.»

«L'últim llibre de la novel·lista australiana Wood és l'al·legoria en el seu millor estat, un retrat fantasmagòric de la política sexual de la cultura moderna, amb textures realistes psicològiques i un lirisme moderat.»

«Brutal i bonica alhora... Surrealista però intensament real, la novel·la és inquietant i fascinant ... Una trama absorbent, una prosa lírica i unes imatges desconcertants fan que la novel·la de Wood impacti decididament.»

«Aquest va ser, de llarg, el llibre més intens, impressionant i inesperat de la Short List. És el que va provocar l’impacte emocional i intel·lectual més fort i per mi és també el millor escrit.»