Aquest llibre,[…], a més de reflectir la narrativa sueca actual, pot ser el nostre termòmetre per saber com de lluny estem de l’alliberament de la dona de les feines domèstiques, de la conciliació laboral i del respecte per la llibertat íntima de la dona.
«És estrany trobar un llibre que utilitza un accident com a punt de partida i aconsegueix explicar una història fascinant. La novel·la de Benedict Wells no només és una excepció a aquesta regla, ofereix una història emocional que aconsegueix captivar el lector de principi a fi. […] Wells ha creat una novel·la la força de la qual resideix en els seus personatges, que tot i la seva tristesa, emanen una calidesa que rarament es troba en el món d'avui.[…] Aquest èxit es deu a l'extraordinària imaginació de Wells, un do difícil de trobar en aquests dies.»
«Benedict Wells s'ha atrevit a fer front a un gran tema dramàtic, i l’ha dominat. El to narratiu és tranquil, de vegades melancòlic. La tragèdia mai és excessiva amb en Benedict Wells. Les imatges són fortes, les caracteritzacions concises.»
«Fa cinc anys que diem que en Benedict Wells és un talent en potència. No sabíem a on es dirigia, però ara està clar: aquest tipus sap escriure! Del final de la soledat és una historia captivadora, commovedora i trista però que no deixa al lector trist. És reveladora. Aquesta nova novel·la és la seva obra mestra.»
«Un tipus potent, una commovedora novel·la per a lectors grans i joves.»
«La novel·la va creant una marea, com la bona escriptura de crims, sàvia i plena d'empatia amb els seus personatges. En poc més de trenta anys, Benedict Wells escriu com un vell mestre.»
«Del final de la soledat és una afirmació de la vida, enriqueix la literatura amb una vocació internacional, i planteja preguntes importants sobre què és el que fa que les nostres vides ens siguin pròpies i si ens devem a un cert tipus de vida.»
«Un llibre com una pel·lícula, plena de vida, esperança, desesperació, riure, llàgrimes.»
