"Gràcies a Larkin, editors de primera fila van començar a recuperar les novel·les anteriors de Pym i a publicar les inèdites. Les contracobertes la descrivien com la Jane Austen del segle XX".

"Història i veritat. Vet aquí una relació clau a l’hora d’escriure. Si la història que escrius no respecta la veritat, si no la representa, ja has begut oli".

"El pare era quasi un desconegut, algú que sempre estava a la feina, mai el veiem a casa. I sobretot no coneixem la joventut dels pares, que és potser l’etapa més determinant d’una persona. Els coneixem només en el rol de pares".

"Una mena de novel·la que fa una reflexió sobre l'art a partir de la visió del matrimoni i d'aquest artista, però a l'hora [...] és un llibre sobre la complexitat de les relacions humanes, les esquerdes dels matrimonis, les dificultats d'estimar...".

"La Lena és un personatge amb molt mala fortuna: de família pràcticament no en té, i mentre l’ha tingut era un desastre; té una feina i un sou precaris i li costa arribar a final de mes".

"Pym, explica Abrams, no encaixava gens en els valors estètics i artístics de la narrativa dels anys seixanta".

"Amb el sentit de l’humor, a vegades es pot arribar molt lluny, malgrat que sovint la comèdia és infravalorada".

«Quan ens adonem del que ha passat, ja és massa tard: la nostra superfície s’ha vist pertorbada i el nostre espai de confort s’ha desmuntat. És un xoc, però, com ens recorda la narradora de L’altra casa, «el xoc de vegades és necessari, ja que sense ell derivaríem en l'entropia». De la mateixa manera, Cusk es profundament necessària i L’altra casa, exquisida en la precisió cruel de la seva escriptura, ens recorda el perquè».

«Quan ens adonem del que ha passat, ja és massa tard: la nostra superfície s’ha vist pertorbada i el nostre espai de confort s’ha desmuntat. És un xoc, però, com ens recorda la narradora de L’altra casa, «el xoc de vegades és necessari, ja que sense ell derivaríem en l'entropia». De la mateixa manera, Cusk es profundament necessària i L’altra casa, exquisida en la precisió cruel de la seva escriptura, ens recorda el perquè».