Sergi Sánchez. El Periódico.
En estat natural de Charlotte Wood: l'horror en femení plural.
Carla Mallol Güell. Núvol.
La Soledat, el soundtrack de Benedict Wells.
Paula Hawkins, autora de La noia del tren.
«Una novel·la bella i valenta. Pensin en El conte de la criada ambientat al desert australià.»
The Economist.
«Una paràbola inacabable de la misogínia contemporània [... ]. Igual que la pròpia presó surrealista, l'escriptura de Wood és directa i clara, però capaç d'esclatar amb una bellesa inesperada ... El final astut i davastador de la novel·la ho deixa clar: senyores, heu estat avisades.»
The Guardian.
«Us pregunteu si aquest novel·la juga fort? Doncs sí. Charlotte Wood trenca els mites patriarcals i no ho fa amb un escalpel, fa servir una destral, una que fa talls profunds.»
Publisher’s Weekly.
«L'últim llibre de la novel·lista australiana Wood és l'al·legoria en el seu millor estat, un retrat fantasmagòric de la política sexual de la cultura moderna, amb textures realistes psicològiques i un lirisme moderat.»
Kirkus Reviews
«Brutal i bonica alhora... Surrealista però intensament real, la novel·la és inquietant i fascinant ... Una trama absorbent, una prosa lírica i unes imatges desconcertants fan que la novel·la de Wood impacti decididament.»
Sam Jordison. The Guardian, premi Not-The-Booker.
«Aquest va ser, de llarg, el llibre més intens, impressionant i inesperat de la Short List. És el que va provocar l’impacte emocional i intel·lectual més fort i per mi és també el millor escrit.»
Amanda Craig. The independent.
«Reptadora, intel·ligent i fascinant, una visió de generacions d’alemanys que estan tenint el coratge per abordar l'horror del darrer segle.»
Lisa Appignanesi, autora de Mad, Bad and Sad.
«Fet històric i ficció , aquesta novel·la ens mostra el material fosc de les relacions malignes entre mares i filles a través de generacions. És una lectura agraïda, un retrat subtil sobre la historia d’una dona convertida en monstre, aquí reinventada amb intel·ligència i un estil encertat ».