«A Les tristes recances Miriam Toews aconsegueix unir humor i tristesa d’una manera tan experta que la més insuportable pena és temperada pel riure fent-la així asumible. La Yoli i l’Elf, les dues germanes protagonistes de la novel·la, es troben als costats oposats de la qüestió sobre si viure o morir, però l’amor i la compassió sempre és present entre elles. Toews és una alquimista literària que aconsegueix reunir l’alegria i l’angoixa i mostrar-nos la humanitat dels seus personatges, ha escrit una obra d’una profunditat sorprenent. Llegir-la és una experiència inoblidable.»

«He devorat la última novel·la de Miriam Toews,…m’ha encantat…és irresistible… El diàleg es realista i divertit, i segons com, gairebé màgic, Toews deixa que els seus protagonistes parlin sobre el significat de la vida però sense semblar pretensiosos ni sofisticats; són simplement llestos, decents i confusos. La seva intel·ligència, la seva  honestedat, i sobretot la seva compassió ens proporciona una espècie de bàlsam existencial ¾ un confort no gaire diferent del que torbaríeu si obríssiu una ampolla de vi i tinguéssiu una llarga conversa (sí, de veritat) amb un veritable amic.»

«Destacable, enèrgica i amb un gran cor... Miriam Toews escriu des del punt de vista de la  Yoli, el monòleg interior de la qual recorda una barreja entre David Foster Wallace i Robin Williams, si ambdós fossin, de fet, dones mennonites al voltant dels quaranta i amb problemes amb l’autoritat. Ella és intel·ligent amb un gran cor, una filòsofa amb un toc còmic.»