<<Kristina Sandberg ha escrit una trilogia impressionant que dóna veu a la història d’una majoria marginada. És forta i insistent i en moviment. És una de les innombrables memòries biogràfiques i autobiogràfiques fictícies d’avui en què la ficció s’obre a noves formes d’escriure sobre la vida. La novel·la sobre la Maj no és estèticament innovadora però continua la història de les dones del segle passat. Una narrativa dual que és especialment adequada per a abordar qüestions relatives a aquells temps i als d’ara. No són qüestions que es simplifiquin ni són fàcils de respondre, perquè no són preguntes senzilles. Per aquest motiu és encara més important que les mantinguem vives.>>
