El museu de l’amor modern
El compositor Arky Levin ha arribat a un carreró creatiu sense sortida. La separació inesperada de la seva dona pot deixar-li l’espai que necessita per compondre bandes sonores de pel·lícules. Tot i així, no aconsegueix trobar la tranquil·litat mental que li cal per crear, se sent culpable i inquiet. En aquest estat, gairebé per atzar, trobarà una exposició d’art que li transformarà la vida.
Partint d’una performance d’art real que va tenir lloc el 2010, la instal·lació que descobreix l’Arky Levin és inexplicablement potent. Els visitants del Museu d’Art Modern de Nova York s’asseuen davant de l’artista Marina Abramović, durant un període de temps curt o llarg —ells ho decideixen—, i encara que alguns s’hi mostren escèptics, gairebé tots en surten impactats.
L’Arky hi tornarà dia rere dia i a mesura que la performance es desenvolupa, durant setanta-cinc dies, també ell es transformarà. Interactuant amb altres persones a l’exposició, lentament comença a comprendre el que pot faltar en la seva vida i què ha de fer per canviar-la.
Un llibre sobre l’art, però també sobre l’èxit i el fracàs, la mort i la felicitat. Ara bé, sobretot, és un relat sobre l’amor, les seves limitacions i la seva transcendència. Una novel·la sobre el que significa connectar i estar present en el món modern.
Heather Marcelle Dalmas Rose va néixer a Austràlia el 1964. Ha escrit set novel·les: The Museum of Modern Love, The Butterfly Man, The River Wife, White Heart i, per a infants, Finding Serendipity, A Week Without Tuesday i Blueberry Pancakes Forever, per les quals ha rebut diversos premis i reconeixements.
S’ha dedicat a la publicitat, als negocis i a l’art i l’escriptura. És una de les escriptores i dones de negocis més conegudes de l’illa de Tasmània.
El museu de l’amor modern
Premis
Traducció
Carme Geronès (Barcelona), ha traduït més de dues centes obres de l’anglès o el francès al català. Entre elles destaquem les traduccions d’autors com Louis Althusser, Edward Anderson, William Beckford, Saul Below, G.K. Chesterton, Roald Dahl, Ildefonso Falcones, John Grisham, Patricia Highsmith, Chester Himes, Henry Kissinger, Milan Kundera, Doris Lessing, Frederic Manning, Horace McCoy, Salman Rushdie, Jim Thompson, Jules Verne, Jamaica Kincaid, Miriam Toews.
Crítiques
Això és el que he après: conversa sobre l’art, la literatura i la seva capacitat per transformar-nos.
Una novel·la de gran sensibilitat artística sobre l’art en totes les seves disciplines i l’efecte terapèutic que pot tenir en les persones.
«És rar trobar una novel·la amb una caracterització tan poderosa, amb una comprensió tan clara de les conseqüències de la història personal i nacional, de l’afecte per a una ciutat i les persones que s’hi senten atretes i unes exploracions tan enlluernadores i subtils sobre la importància de l’art en la vida quotidiana».