Novetats
;
🖊️«Vivia terriblement mancat d’amor, però ell no ho sabia, de manera que no podia trobar-lo a faltar, l’amor, perquè mai no havia format part del seu mateix ésser.»
📚 Mr. Potter, de Jamaica Kincaid
🌍Trad. Carme Geronès
https://editorialleshores.com/cataleg/mr-potter/
🖊️«Sovint em pregunto per la persona que hauria pogut ser si m’hagués quedat a Algèria, per la que seria si acceptés de tornar-hi.»
📚 Tots els homes per naturalesa volen saber, de Nina Bouraoui
🌍Trad. Anna Casassas
https://editorialleshores.com/cataleg/tots-els-homes-per-naturalesa-volen-saber/
🖊️«Al final havien convertit el noi en addicte a dir sempre el contrari del contrari del contrari, cosa que feia gràcia però podia tornar boja una persona.»
📗Glòria, de Victor Heringer
🌍Trad. @Perecomellas1
https://editorialleshores.com/cataleg/gloria/
@edleshores @MartaMarfany Molt! Un llibre que arriba al cor i no s’oblida! (tot i que al principi era una mica reticent a llegir-lo perquè a casa ja convivim amb la discapacitat)
"La fam, la guerra o la devastació de l’Amazònia semblaven problemes més elevats que no pas els meus, i em sentia agraïda de no patir-ne cap, d’aquells, però l’alleujament era només momentani i la melancolia tornava després amb més força."
📚 'La ferida imaginària' Berta Dávila👌
📗Glòria, de Victor Heringer
🌍Trad. Trad. @Perecomellas1
🏅Premi Jabuti 2013
🖊️Amb erudició, gràcia i enginy, Victor Heringer traça el destí dels germans Alencar Costa i Oliveira, un artista, un burgès i un pastor evangèlic, mentre lluiten contra fòrums d’internet, la histèria religiosa, el món de l’art de Rio de Janeiro, les formigues, les seves ties, l’amor i un Déu que quequeja.
Una reflexió irònica i satírica sobre la cerca de sentit o l’absurditat de la vida moderna.
📘El somni del jaguar, de Miguel Bonnefoy
🏅Guanyadora Grand Prix du Roman de l’Académie française 2024
🏅Guanyadora Prix Femina 2024
🌍Traduïda per Carles Miró
🖊Quan una captaire muda de Maracaibo, Veneçuela, recull un nadó acabat de néixer a les escales d’una església, no pot preveure el destí extraordinari que acompanyarà l’orfe. Criat en la misèria, l’Antonio farà de venedor de cigarrets, carregador als molls i ajudant en un bordell abans de convertir-se, gràcies a la seva energia i habilitats, en un dels cirurgians més il·lustres del seu país.
Una companya de vida excepcional l’inspirarà, l’Ana Maria, que destacarà com la primera metgessa de la regió. Tindran una filla a qui posaran el nom de la seva nació: Veneçuela. Tot i la seva vinculació, tant pel seu nom com pels seus orígens, amb Sud-amèrica, ella només pensarà a viatjar a París.
Però mai podem desvincular-nos de l’herència dels nostres éssers estimats. I serà en el diari d’en Cristóbal, l’última baula d’aquesta família, que finalment es podran connectar les mil històries d’aquest llinatge sorprenent.
En aquesta saga vibrant de personatges inoblidables, Miguel Bonnefoy construeix una història fascinant, inspirada en els seus avantpassats, una família extraordinària el destí de la qual està entrellaçat amb el de Veneçuela.
🛎 Arriba a les llibreries Els nostres infinits dies comptats, de Claire Fuller. Traduïda per Josefina Caball
🖋Claire Fuller ens introdueix en la història d’un home dolgut que opta per desaparèixer del món arrossegant la filla en la seva bogeria. Una reflexió sobre els efectes de l’engany, la manipulació, la mentida i l’aïllament.
🥇Guanyadora del Desmond Elliott Prize
🌍La novel·la s’ha traduït a 14 llengües
📗La Peggy Hillcoat té vuit anys quan el seu pare, en James, obsessionat per la supervivència, la porta a una cabana aïllada enmig d’un bosc remot i la convenç que la resta del món ha estat destruïda.
En les profunditats d’aquest bosc desert, la Peggy i en James construeixen una vida per a ells sols. Reparen la cabana, es banyen al riu, cacen i recullen aliments els estius i gairebé es moren de gana els hiverns crus i freds. S’orienten només pel sol i les estacions de l’any.
Nou anys després, la Peggy troba un parell de botes al bosc i s’obsessiona per buscar-ne l’amo. Sense voler-ho, comença a descobrir i a entendre la sèrie d’esdeveniments que la van portar a viure al bosc amb el seu pare. És aleshores quan pren consciència de la força que necessita per tornar a casa i retrobar la seva mare, que creia que s’havia mort.
Quan la Peggy es reincorpora a la civilització, la mare voldrà saber la veritat de la seva experiència i el secret que la Peggy amaga amb ella des d’aleshores.
📘Arriba a les llibreries Desfilada, de Rachel Cusk
🏅Guanyadora del Goldsmiths Prize 2024
🌍Traduïda per Núria Busquet Molist
🖊A la meitat de la seva vida, l’artista G comença a pintar-ho tot del revés. Amb el temps, acaba dibuixant la seva dona cap per avall. També la retrata poc afavorida i els quadres aconsegueixen un èxit enorme.
A París, una dona n’ataca una altra al carrer. L’atacant fuig, però abans de fer-ho es gira per contemplar la seva víctima, com una pintora allunyant-se uns passos de la seva tela.
Als vint-i-dos anys, la pintora G deixa casa seva per començar una nova vida en un altre país, lluny de la influència dels seus pares. Els seus quadres susciten l’interès i la desaprovació de l’home amb qui més endavant s’acabarà casant.
Quan una dona mor, els seus fills s’enfronten a la seva absència i el seu llegat: les històries que els va explicar, els papers que els va assignar, les formes en què els va privar del seu amor. La seva mort és una mena d’alliberament.
Desfilada és una novel·la que enderroca les convencions de la narrativa. S’erigeix més enllà dels límits de la identitat, els personatges i la trama per explicar la història de G, un artista la vida del qual conté moltes vides. Una història sobre l’art, la identitat i la complexitat de les relacions familiars.
🗓️Divendres 7 de març, a les 19h, a la llibreria
@LaCalders
🎙️Conversa entre Míriam Cano, Marta Vallejo i Marina Garcés @_mrspremise @vallejo_marta @MarinaGarces
📙Sobre la xenofòbia i l'acceptació de l'altre. Us hi esperem!
Destacats
De l’autora de Les tristes recances (2014), Elles parlen (2018), Una bondat complicada (2020) i Que no s’apagui la flama (2023)
Unes reflexions úniques sobre l’impuls d’escriure —unes memòries rebels que desafien les convencions, amb un humor i una mestria exquisits, en una societat assedegada de continguts i saturada de prosa.
