La ferida imaginària
La ferida imaginària explica la història de dues parelles de germanes que s’han distanciat, dos peixos taronges i una oca domèstica. És també la història dels habitants del poblet de Soutelo, prop de Viveiro, al nord de Galícia.
Falta poc perquè es produeixi el primer eclipsi solar total que es podrà veure en aquesta zona del món en molt de temps, però cap de les protagonistes no té un interès especial en el fenomen.
Totes quatre estan submergides en la seva pròpia foscor; fugen, però no sempre saben de què, i cerquen consol refugiant-se en mons alternatius. Com si fossin cossos celestes, els personatges de la novel·la s’influeixen els uns als altres sense tocar-se.
La novel·la aprofundeix en la possibilitat que viure no tingui un propòsit i en la influència que el desarrelament i les mancances exerceixen sobre els somnis i el futur.
Berta Dávila (Santiago de Compostel·la, 1987) és novel·lista i poeta. Ha rebut dues vegades el Premi de la Crítica Espanyola en llengua gallega pel poemari Raíz da fenda (Xerais, 2013) i la novel·la Carrusel (Galaxia, 2019), traduïda al castellà per l’Editorial Barrett. És també autora d’O derradeiro libro de Emma Olsen (Galaxia, 2013), premi de l’Asociación Galega de Editores al millor llibre de ficció.
En l’àmbit de la literatura infantil i juvenil, és autora de diverses novel·les, entre les quals destaquem Un elefant a la sala d’estar (Xerais, 2022; Sembra Llibres, 2023), premi Jules Verne e Literatura Xuvenil 2021.
Ha obtingut alguns dels premis de novel·la més importants de la literatura gallega, com ara el premi Xerais, el García Barros o el de Narrativa Breve Repsol.
La seva novel·la Els éssers estimats (Xerais, 2022; Les Hores 2025) ha rebut el premi Xeráis 2021, el premi Follas Novas al millor llibre de 2022, i el Premio da Crítica Galicia 2023.
La ferida imaginària (Xerais 2023, Les Hores 2023) és la seva darrera novel·la.
La ferida imaginària
Traducció
Eduard Velasco
Barcelona, 1982. Llicenciat en Filologia Catalana i en Filologia Gallega, s’ha dedicat a la docència tant de la llengua catalana com de la llengua gallega –actualment com a professor d’ensenyament secundari–, a la traducció literària i a la divulgació cultural, amb un interès especial en les relacions socioculturals entre Galícia i els Països Catalans. També va ser cofundador i llibreter, al costat de la poeta Alicia Fernández, de la llibreria especialitzada en poesia Chan da Pólvora, a Santiago de Compostela.
Ha traduït al gallec autors com Emili Teixidor, Raimon Casellas, Avel·lí Artís-Gener, Blanca-Llum Vidal, Carlota Gurt o Maria-Mercè Marçal; i, al català, obres, entre d’altres, de Vicente Risco, Gonzalo Navaza, Ricardo Carvalho Calero, Yolanda Castaño, Marilar Aleixandre, Suso de Toro, Olga Novo, Antía Yáñez, Florencio Delgado Gurriarán, María Solar, Ismael Ramos o Brais Lamela.
És autor dels poemaris Ruído de trens (Espiral Maior, 2015, XXVII Premio Nacional de Poesía Xosemaría Pérez Parallé) i O filósofo coxo (Espiral Maior, 2017, II Premio de Poesía Xosé María Díaz Castro), de la novel·la Os días felices de Benvido Seixas (Xerais, 2019, finalista del Premio Xerais de Novela 2017 i Premio Antón Losada Diéguez 2020) i del poemari infantil Animalario de ler a diario con bicharía da noite e do día (Xerais, 2022, finalista del Premio Merlín de Literatura Infantil 2021).
Crítiques
Berta Dávila: “No es pot triar no seguir endavant”
Recomenacions per Sant Jordi de Narrativa traduïda
Berta Dávila i les germanes que no s’estimaven gaire
Heus aquí quatre ànimes a la recerca d’una imprecisa promesa de futur
Berta Dávila “L’escriptura pot arribar a ser una ferida imaginària”
Minut 36.45. Entrevista a Berta Dávila.
Minut 6. Entrevista a Berta Dávila.
La història de dues parelles de germanes distanciades física i psicològicament. Parlem de la ficció, del dolor de la humanitat i de l’existència.