Alina Bronsky

Alina Bronsky va néixer el 1978 a Rússia, va passar la infantesa al costat asiàtic dels Urals i la joventut a Marburg i Darmstadt. Viu a Alemanya des del començament dels anys noranta. La seva primera novel·la, Scherbenpark (2008), va ser un best-seller a Alemanya, es llegeix a les escoles i se n’ha fet una pel·lícula. Ha publicat diverses novel·les i també ha escrit contes infantils. Ha rebut nombrosos reconeixements i premis. Ha estat preseleccionada dos cops com a candidata al Premi del Llibre Alemany, el 2010 per Els plats més picants de la cuina tàrtara (Les Hores, 2024) i el 2015 per L’últim amor de Baba Dúnia (Les Hores, 2020). La trena de la meva àvia (Les Hores, 2022) també ha rebut grans elogis.

Els crítics en destaquen la destresa en la caracterització dels personatges i en l’ús d’un llenguatge enginyós i poètic.

Premios

– Finalista al Premi del llibre Alemany 2010
– Finalista International Dublin Award 2018
– Nominada al Deutscher Buchpreis 2015

Críticas

Tània Soler. Núvol, ara.cat

«Després de l’èxit de L’últim amor de Baba Dúnia, Alina Bronsky torna amb una història sobre l’exili rus a Alemanya, que ens arriba al català amb una esplèndida traducció de Ramon Farrés»

Link a l'article
Ressenya de La trena de la meva àvia. Llibreria l’Esposada.

«És un gran encert el to i la mirada d’en Max per explicar-nos una història de vides difícils, un tornar a començar i sobretot per retratar una àvia que podria fer por però que ell li sap veure la tendresa i l’amor incondicionals.»

Link a l'article
Eva Piquer. No ho sé de RAC 1.

«El personatge més ben trenat és el de l’àvia, una dona que intenta superar el dol i la culpa a la seva manera.»

Link al programa
Lluís Llort entrevista a Alina Bronsky. El Punt Avui.

«Les seves novel·les es fan de molt bon llegir perquè no són innecessàriament llargues; al contrari, aprofiten d’alguna manera la tècnica de la narrativa breu, mostrar l’essència, sense resultar críptiques.»

Link a l'article
Eva Piquer. ARA Llegim.

«La majoria dels habitants que s’hi van instal·lar als anys noranta ja s’han mort. De vells, no pas per la radioactivitat. Perquè aquesta és la qüestió: van voler tornar a casa seva per poder-hi morir.»

Link a l'article
La trena de la meva àvia. L’illa Deserta.

«Bronsky ens porta una nova història amb una protagonista forta, dura, que no dubta a manar i donar ordres per aconseguir els seus objectius.»

Link a l'article
Aida Montoya. L’escriba.

«La Baba Dúnia és el principal atractiu d’aquesta novel·la, ja que és un personatge d’allò més entranyable del qual te n’acabes enamorant perdudament».

Link a l'article
Antònia Justícia. La Vanguardia Culturas.
Veure crítica
Magí Camps. La Vanguardia.

Alina Bronsky: “En Chernóbil es posible escribir un cuento de hadas

Link a l'article
Manel Haro. Llegir en cas d’incendi.

Alina Bronsky: “Txernòbil seguirà sent un trauma per a diverses generacions”

Link a l'article
Lluís Llort. El Punt Avui.

“Baba Dúnia és revolucionària i alhora és un personatge totalment conservador”

Link a l'article
L’illa deserta. Blog.

«Una història emotiva que ens presenta la situació després del drama»

Link al blog
La petita llibreria. Blog.

«Una obra reflexiva sobre la vida, la vellesa, la llibertat, la mort i una catàstrofe com fou Txernòbil.»

Link al blog
Saltamartí Llibres

«L’últim amor de Baba Dúnia», una bonica història situada en un racó a prop de Txernòbil. Protagonitzada per una dona forta i senzilla i acompanyada d’uns fascinants personatges que com ella, viuen al mateix poble, m’ha entusiasmat.

Una petita trama que converteix aquest llibre de tan sols 130 pàgines en una commovedora lectura.

Compartir: