
Carolina Montoto
Carolina Montoto Almirall. Va néixer a Barcelona el 1968. Llicenciada en Història de l’Art, es dedica a la correcció editorial des de fa més de vint anys. Ha publicat una novel·la juvenil, Pol y Leopoldo: dos ojos y un destino (Mr. Momo, 2018), i ha escrit diversos relats publicats a la revista Rosita. Aquesta és la seva primera novel·la per a adults.
Títols de l’autor
Críticas
«Sobre la necessària reconstrucció, també a través de la ficció, de la memòria històrica, tant la personal com la col·lectiva.»
«Aquest és un relat sobre l’efecte que el passat i les mitges veritats tenen en la concepció d’un mateix i en l’actitud que un adopta davant la vida.»
«El proper vermut literari serà amb l’escriptora Carolina Montoto, amb Lena al descobert.»
«Una correctora emprenyada amb les grans editorials que funciona com a antiheroïna quotidiana però que, al mateix temps i de manera èpica, s’acara a la seva pròpia vida…»
«Lena al descobert és una novel·la sobre l’abús de poder i els privilegis originats durant el franquisme, però que encara són presents en l’acualitat.»
«Aquest viatge suposa la recuperació de la pròpia història i, alhora, refer també la necessària dignitat personal perquè “qui se sent indigne, no lluita” i la Lena es converteix, passa a passa, en una lluitadora.»
Presentació de Lena al descobert a la llibreria Obaga amb l’autora Carolina Montoto i la poetessa Míriam Cano. Performance inicial inspirada en la novel·la, a càrrec de Carol Porta i Lluís Cases.
«És una dona en crisi permanent. Va vivint i vivint i ella no ha pres mai cap decisió, tot li ha vingut com donat, d’alguna manera. És una dona com sense desitjos, i arriba als cinquanta com podria ser algun any abans o després. La crisi que li arriba de fet és que no té on caure morta…»
«És importat saber per què els nostres pares han tingut aquestes mancances afectives […] d’alguna manera et reconcilies amb els pares, però també pots avançar per què si no et quedes estancat amb les preguntes»
«La seua novel·la posseeix l’aroma de les coses viscudes per bé que podria ser tot més o menys inventat».
«El dia 19 [de novembre], serà Carolina Montoto la que presenti «Lena al descobert», ambientada a la Guerra Civil a Menorca».
«El pare era quasi un desconegut, algú que sempre estava a la feina, mai el veiem a casa. I sobretot no coneixem la joventut dels pares, que és potser l’etapa més determinant d’una persona. Els coneixem només en el rol de pares».
«La Lena és un personatge amb molt mala fortuna: de família pràcticament no en té, i mentre l’ha tingut era un desastre; té una feina i un sou precaris i li costa arribar a final de mes».
«Amb el sentit de l’humor, a vegades es pot arribar molt lluny, malgrat que sovint la comèdia és infravalorada».
«Reflexió sobre el pes del passat, sobre l’herència familiar, silencis i l’impacte que té a la formació de la pròpia personalitat».
«Una de les grans virtuts de la novel·la és que es va descabdellant a poc a poc, et penses que estàs davant d’una protagonista que culminarà per bé o per mal la seva crisi personal i de cop i volta un fet fortuït fa que tot això prengui un canvi de direcció.»
Míriam Cano: «Una novel·la que ens parla dels misteris del passat i com la memòria es lliga amb el present.»
«Carolina Montoto presenta una veu i estil propi: aborda temes punyents i els presenta de manera fragmentària. La novel·la “Lena al descobert” gira al voltant d’una dona de cinquanta anys amb una professió solitària, poc reconeguda i mal remunerada. Ens parla sobre la relació amb el pare i la seva família a Menorca i com aquestes experiències filials afecten les seves relacions sexe-afectives; també sobre com després de la guerra civil, els notaris del bàndol guanyador es van beneficiar inscrivint les propietats dels vençuts com pròpies; sobre l’especulació actual amb l’habitatge i les dificultats i anhel de trobar-se amb altres per poder construir alternatives.»
«Una de les novetats de tardor, una primera novel·la sobre la identitat, els secrets familiars i les seves conseqüències. Una novel.la sobre els afusellaments dels rojos menorquins, sobre els privilegis d’uns i els greuges dels altres. La dictadura i les seves ramificacions que encara ara perduren i marquen les politiques actuals. En sentirem a parlar.»