«He devorat la última novel·la de Miriam Toews,…m’ha encantat…és irresistible… El diàleg es realista i divertit, i segons com, gairebé màgic, Toews deixa que els seus protagonistes parlin sobre el significat de la vida però sense semblar pretensiosos ni sofisticats; són simplement llestos, decents i confusos. La seva intel·ligència, la seva honestedat, i sobretot la seva compassió ens proporciona una espècie de bàlsam existencial ¾ un confort no gaire diferent del que torbaríeu si obríssiu una ampolla de vi i tinguéssiu una llarga conversa (sí, de veritat) amb un veritable amic.»
