«La nova novel·la brillant i desesperadament trista de Miriam Toews… és una de les més commovedores i acurades representacions de la complicada situació sobre els suïcidi d’un germà que mai he llegit. Pot sonar una mica dur, quan ho expliques. Però no ho és perque és una novel·la de Miriam Toews, i sempre trena de forma delicada la tristesa i l’humor. Per aquest motiu i molts d’altres aquesta és la seva millor novel·la. És divertida de vegades molt divertida… Però inclús en els moments més lluminosos hi ha una perillosa corrent soterrada de tristesa… El més gran regal del llibre és recordar-nos que és normal tenir aquests sentiments. En un món on tothom té aquest pena es a dir, un món com el nostre trobem el permís per abraçar la tristesa més que no pas el permís per plorar i escapar d’ella… En aquesta novel·la devastadora com en la vida mateixa la tendresa i la tragèdia són, com germanes, van sempre unides.»
