«A Les tristes recances Miriam Toews aconsegueix unir humor i tristesa d’una manera tan experta que la més insuportable pena és temperada pel riure fent-la així asumible. La Yoli i l’Elf, les dues germanes protagonistes de la novel·la, es troben als costats oposats de la qüestió sobre si viure o morir, però l’amor i la compassió sempre és present entre elles. Toews és una alquimista literària que aconsegueix reunir l’alegria i l’angoixa i mostrar-nos la humanitat dels seus personatges, ha escrit una obra d’una profunditat sorprenent. Llegir-la és una experiència inoblidable.»

«He devorat la última novel·la de Miriam Toews,…m’ha encantat…és irresistible… El diàleg es realista i divertit, i segons com, gairebé màgic, Toews deixa que els seus protagonistes parlin sobre el significat de la vida però sense semblar pretensiosos ni sofisticats; són simplement llestos, decents i confusos. La seva intel·ligència, la seva  honestedat, i sobretot la seva compassió ens proporciona una espècie de bàlsam existencial ¾ un confort no gaire diferent del que torbaríeu si obríssiu una ampolla de vi i tinguéssiu una llarga conversa (sí, de veritat) amb un veritable amic.»

«Destacable, enèrgica i amb un gran cor... Miriam Toews escriu des del punt de vista de la  Yoli, el monòleg interior de la qual recorda una barreja entre David Foster Wallace i Robin Williams, si ambdós fossin, de fet, dones mennonites al voltant dels quaranta i amb problemes amb l’autoritat. Ella és intel·ligent amb un gran cor, una filòsofa amb un toc còmic.»

«No puc pensar en cap altre precedent que jugui apropant-se a la fosca tragicomèdia com ha fet Miriam Toews en aquest sisena novel·la. És destacable com aconsegueix fer-ne una lectura compulsiva a partir d’elements de la historia que surten dels llocs més foscos del cor de l’autora.... Quan l’he llegit, he rigut fort inclús quan les llàgrimes brollaven dels meus ulls. Stevie Davies.»