Mariana Salomão Carrara

Mariana Salomão Carrara, nascuda a São Paulo l’any 1986, és escriptora i activista. Ha publicat un llibre de contes (Delicada uma de nós ‒ Off-Flip, 2015) i les novel·les Idílico (EI, 2007), Fadas e copos no canto da casa (Quintal Edições, 2017), Se deus me chamar não vou (Editora Nós, 2019, entre els 10 finalistes del Premi Jabuti 2020 en la categoria de Novel·la Literària), É sempre a hora da nossa morte amém (Editora Nós, 2021, finalista del Premi São Paulo 2022 i entre els 10 seleccionats del Premi Jabuti 2022) i A árvore mais sozinha do mundo (Todavia, agost de 2024).

Per contes i poemes solts va rebre en la seva joventut diversos premis nacionals, com l’Off-Flip (2012), el SESC-DF, el Felippe D’Oliveira (2015 i 2016), el Sinecol, el Josué Guimarães i l’Ignácio de Loyola Brandão. També va obtenir el segon lloc al Premi Guiões (Portugal, 2019) pel guió del llargmetratge É lá que eu quero morar.

Si no fos per les síl·labes de dissabte (2022, Les hores 2025) va guanyar el Premi São Paulo 2023 a la Millor Novel·la de l’Any.