Si no fos per les síl·labes de dissabte
«No hi hauria hagut cap diferència. Però és important que les tragèdies es descobreixin immediatament, perquè cada segon que passen ocultes es converteix en un any més de dol, és un caprici que tenen les desgràcies.»
Després de la mort de l’André, la casa de l’Ana està sumida en el dolor. Sense el seu marit, comença a criar la seva filla òrfena amb el suport de la Francisca, la mainadera que l’ajuda, i la Madalena, la veïna vídua de l’altre home implicat en l’absurd accident que va matar l’André.
Un sol esdeveniment les uneix per sempre, però no només a través del dolor, sinó també amb el naixement d’una nova i peculiar complicitat. En aquest espai compartit emergeix una història de resiliència i tendresa, en què la solitud es transforma en companyia i la pèrdua obre camí cap a una nova manera d’existir.
Una de les veus més singulars de la literatura actual en llengua portuguesa, capaç d’escriure amb delicadesa sobre una tragèdia i de convertir-la en una història lluminosa i commovedora.
Mariana Salomão Carrara, nascuda a São Paulo l’any 1986, és escriptora i defensora pública. Ha publicat un llibre de contes (Delicada uma de nós ‒ Off-Flip, 2015) i les novel·les Idílico (EI, 2007), Fadas e copos no canto da casa (Quintal Edições, 2017), Se deus me chamar não vou (Editora Nós, 2019, finalista del Premi Jabuti 2020), É sempre a hora da nossa morte amém (Editora Nós, 2021, finalista del Premi São Paulo 2022 i del Premi Jabuti 2022). Si no fos per les síl·labes de dissabte (2022, Les hores 2025) guanyadora del Premi São Paulo 2023, també ha estat finalista al Premi Llibreter 2026, en la categoria Altres literatures. L’arbre més sol del món (2024, Les Hores 2026) ha guanyat el Premi São Paulo 2025 a la Millor Novel·la de l’Any.
Si no fos per les síl·labes de dissabte
Premis
Traducció
Pere Comellas Casanova. Va néixer a Cal Rosal, al Berguedà, l’any 1965. Va estudiar biblioteconomia i portuguès. Treballa a la Universitat de Barcelona de professor d’estudis portuguesos, on fa anys que imparteix una assignatura de traducció literària d’aquesta llengua. Forma part del Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades.
Ha traduït autors com Eça de Queirós, Moacyr Sclliar, Paulina Chiziane, José Eduardo Agualusa, Fernando Pessoa, Baltasar Lopes, Érico Veríssimo, Bernardo Kucinski, Natasha Appanah, Edgar Morin, Helena Marques i algun altre.
Crítiques
Mariana Salomão Carrara. El potencial de l’amistat.
«Crec moltíssim en l’altzar, tot pot passar»
Mariana Salomão Carrara: «Viure una gran tragèdia et fa sentir diferent dels altres»
Mariana Salomão Carrara conversa amb Marina Romero sobre la seva novel·la Si no fos per les síl·labes de dissabte
«No és fàcil escriure amb delicadesa sobre una tragèdia impressionant. I encara és més difícil construir una història tràgica amb subtilesa, sense suavitzar allò que no es pot suavitzar. Però aquí rau la màgia de la bona elecció de les paraules. L’autora no es recrea a l’hora de descriure la desgràcia; tanmateix, ens la fa veure, sentir i sentir amb precisió sense explicar l’horror. És preciós veure dues paraules juntes quan seria poc probable trobar-les de costat.»
Una de les veus més poderoses de la literatura brasilera contemporània.