L’amor dels homes singulars

En la calor enlluernadora d’un estiu a Rio de Janeiro, als anys setanta, entre els murs d’una vil·la burgesa d’un barri pobre de la ciutat, en Camilo creix envoltat de partits de futbol, ​​converses de carrer i l’ombra del passat del seu pare, un metge de renom durant la dictadura.

Quan el seu pare porta a casa en Cosme, un nen mulat d’origen desconegut, l’odi inicial d’en Camilo aviat es convertirà en el descobriment d’una nova forma de tendresa. Aquest primer amor adolescent es veurà interromput per un esdeveniment d’una enorme brutalitat que trencarà el seu món íntim i no deixarà de ressonar en la seva vida adulta.

Aquesta novel·la és, al mateix temps, un relat poderós i tendre sobre el primer amor, el dolor i la venjança, i una exploració incisiva de la societat brasilera.

«Quan llegeixes una cosa realment nova, és difícil descriure-la, t’acabes conformant amb les comparacions, i L’amor dels homes singulars és realment una novel·la singular. És enginyós com Cortázar o Nabokov, el·líptic com Grace Paley, divertit com Donald Barthelme. En acabar-lo, vols conèixer de seguida el jove que l’ha escrit, donar-li la mà amb força i felicitar-lo per l’inici d’una carrera brillant. Però en Victor Heringer ja no hi és. Ens ha deixat aquest bonic llibre.» Zadie Smith