Fleur Jaeggy
Fleur Jaeggy va néixer a Zuric, Suïssa. Ha residit més de trenta anys a Itàlia, encara que també va viure uns anys a París. Escriu en italià. Es va traslladar de Roma a Milà el 1968, any en què es va editar la seva primera novel·la, Il dito in bocca; des d’aleshores ha publicat set títols, entre els quals destaquen I beati anni del castigo (1989), La paura del cielo (1994) o Vite congetturali (2009). Proleterka va ser publicada el 2001. Així mateix, Jaeggy és coneguda com a traductora d’autors com Thomas de Quincey o Marcel Schwob, sobre els quals també ha escrit assaig.
El 2025, la seva trajectòria literària ha estat reconeguda amb el Grand Prix for Swiss Literature.
Les seves novel·les es caracteritzen per la síntesi i les grans el·lipsis. Les històries s’intueixen entre línies i, sovint, el més important és el que no es diu, el que queda fora del text.
Títols de l’autor
Awards
Criticisms
L’internat. “Els feliços anys del càstig és una experiència d’anàlisi despiatada de la institució escolar, de l’internat suís.”
La noia que hauria pogut escriure una novel·la d’amor amb el cor sec.
Anna Guitart recomana La por del cel, de Fleur Jaeggy. Minut 2.
[…] l’escriptora suïssa utilitza bocins de records de la protagonista per reflexionar sobre la mort, les relacions humanes, els ressentiments per culpa de les dificultats econòmiques i el descobriment de la vida […]
Proleterka o la memòria secreta de les coses
Jaeggy opta pel silenci gruixut, aquell que amaga secrets familiars, veritats a mitges que si esclaten provoquen un terrabastall emocional difícil de sobreposar-s’hi.
Proleterka és un relat intensament bell i original.
La fredor del bisturí: Fleur Jaeggy envasa al buit els sentiments. La seva gelor recorda Müller o Jelineck
Les bones novel·les no fan vacances: Proleterka de Fleur Jaeggy entre la tria d’Esteve Plantada per a l’estiu
Llegir a les palpentes: Llegir Fleur Jaeggy és com entrar en una cambra gèlida i fosca a les palpentes i haver d’allargar les mans i tocar coses que no sabem com seran: sense por, anant sempre un pas més enllà, és com es descobreixen les coses que valen la pena.
[…] Les Hores incorpora al català una de les novel·les intimistes més importants del nou segle, un viatge d’iniciació de la protagonista narradora, que parla amb veu sòlida d’aspectes delicats de l’existència