Els feliços anys del càstig
Al Bausler Institut, un internat femení situat al cantó més retrògrad de Suïssa, l’Appenzell, s’hi respira una densa atmosfera de captiveri, sensualitat inconfessada i demència.
En aquests paratges pels quals passejava l’escriptor Robert Walser, i on va morir* després d’estar-se trenta anys en un manicomi, s’hi desenvolupa la infància i l’adolescència de la protagonista pocs anys després de la Segona Guerra Mundial, que recorda aquelles etapes de la seva vida des de la maduresa.
En aquest col·legi imaginari que es manté, transfigurat, en la memòria, la narradora es veurà atreta irremeiablement per la Frédérique, la «nova»: bonica, severa, perfecta, una figura enigmàtica que sembla saber-ho tot de la vida, i que li deixa entreveure una cosa a la vegada serena i terrible.
L’estil lacònic i auster, delicadament punyent, i l’agudesa de les reflexions més subtils subratllen la intensitat d’aquesta història implacable. Entre el desconcert, l’atracció i el temor, una emoció insòlita trastoca el lector, com si es trobés al centre d’un jardí ben cuidat i de sobte s’hi originés un terratrèmol.
Premi Bagutta 1989
(*) A la coberta del llibre s’indica erròniament “on es va suïcidar…”, l’escriptor Robert Walser va morir d’un atac de cor, no es va suïcidar.
Fleur Jaeggy va néixer a Zuric, Suïssa. Ha residit més de trenta anys a Itàlia, encara que també va viure uns anys a París. Escriu en italià. Es va traslladar de Roma a Milà el 1968, any en què es va editar la seva primera novel·la, Il dito in bocca; des d’aleshores ha publicat set títols, entre els quals destaquen I beati anni del castigo (1989), La paura del cielo (1994) o Vite congetturali (2009). Proleterka va ser publicada el 2001. Així mateix, Jaeggy és coneguda com a traductora d’autors com Thomas de Quincey o Marcel Schwob, sobre els quals també ha escrit assaig.
Les seves novel·les es caracteritzen per la síntesi i les grans el·lipsis. Les històries s’intueixen entre línies i, sovint, el més important és el que no es diu, el que queda fora del text.
Els feliços anys del càstig
Awards
Translation
Anna Casassas i Figueras. És llicenciada en Dret i va exercir com a advocat a Figueres durant set anys fins que ho va deixar per dedicar-se exclusivament a la traducció literària, del francès i l’italià al català. Col·labora en diversos seminaris i publicacions, amb ponències i articles.
Ha traduït autors com Claudio Magris, Víctor Hugo, Honoré de Balzac, Jean Echenoz, Amin Maalouf,Molière, Georges Simenon, Andrea Camilleri, Virgilio Giotti, Antonio Manzini i Maurizio de Giovanni.
Ha rebut el premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’any 2010 obté el Premi Vidal Alcover de l’Ajuntament de Tarragona.
El 2016 és guardonada amb el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, per «l’excel·lència de la seva feina en un àmbit no prou reconegut, la traducció».
Criticisms
L’internat. “Els feliços anys del càstig és una experiència d’anàlisi despiatada de la institució escolar, de l’internat suís.”
La noia que hauria pogut escriure una novel·la d’amor amb el cor sec.