Golnaz Hashemzadeh Bonde
Golnaz Hashemzadeh Bonde va néixer a l’Iran el 1983 i va fugir amb els seus pares cap a Suècia quan era petita. Es va graduar a la Stockholm School of Economics i va ser nomenada una de les cinquanta Goldman Sachs Global Leaders. És la fundadora i directora d’Inkludera Invest, una organització sense ànim de lucre dedicada a lluitar contra la marginació a la societat mitjançant el suport a joves emprenedors que han desenvolupat solucions pragmàtiques als reptes socials.
Hashemzadeh Bonde va debutar el 2012 amb la novel·la She Is Not Me. Viu a Estocolm amb el seu marit i la seva filla.
És una de les veus joves més prometedores de la literatura sueca actual. Els crítics n’elogien la capacitat per expressar, mitjançant un estil compacte, directe i precís, amb frases curtes però explosives, les emocions i els pensaments més profunds de l’ésser humà, sentiments acumulats i amagats durant tota la vida, només com a sensacions.
Títols de l’autor
Criticisms
Vam ser nosaltres és un llibre que té dues línies, present i passat, que combinen la relació maternofilial a Suècia amb la narració de la revolta iraniana.
“El passat de l’immigrant sempre torna”
Una novel·la magnífica, un cant a viure i a resistir.
Una novel·la d’amor i supervivència en què la Nahid, l’heroïna de la història, reflexiona sobre el seu passat mentre lluita contra un destí que intueix implacable.
En aquest cas us presentem l’obra Vam ser nosaltres i us prometem que és impactant, fotogràfica, descriptiva, sensible, empàtica…
«La visió artística d’aquesta novel·la és impressionant. La veu de la Nahid és tan immediata, tan directa, tan verídica; Em vaig sentir com si estigués parlant des de la sala del costat. Es tracta d’una novel·la bellament calibrada, atrevida i inoblidable».
«Em va sorprendre absolutament la història de la Nahid: sembla verídica a tots els nivells, bella, dolorosa, desorientadament certa. L’autora escriu una obra mestra en mostrar com el trauma i la pèrdua es metabolitzen amb el temps i infecten les generacions futures. Una proposta curta i poderosa, un crit primerenc».
«[…] Es tracta d’una novel·la escrita amb una ploma tacada de sang. És cruel, però brilla amb vida i esperança. És tan emotiva que em vaig trobar plorant, una vegada i una altra, però mai no entra en el sentimentalisme. Es tracta d’una novel·la sobre la fugida, sobre l’expiació i el retorn a casa, i està escrita d’una manera que no havia llegit abans, i que m’ha deixat més savia del que era. Sé que cada persona que llegeixi aquest llibre parlarà amb els altres sobre la seva experiència.»