Una bondat complicada
La Nomi Nickel té setze anys i viu en una comunitat mennonita del Canadà, una petita ciutat anomenada East Village on les normes religioses són cada vegada més estrictes per evitar la contaminació del món exterior i on ni tan sols arriben els trens. Ella és una adolescent curiosa, desafiadora, amb unes ganes de viure ferotges; desitjaria viure al veritable East Village, el de Nova York, i quedar per fer una cervesa amb Lou Reed.
«La meitat de la família, la més guapa, ha desaparegut»; la Tash, la germana gran, ha marxat de la comunitat per anar a veure món amb el seu xicot, i la Trudie, la mare, va desaparèixer una nit sense endur-se el passaport i sense cap cotxe l’ajudés a anar-se’n d’un lloc tan aïllat com aquell.
La Nomi viu amb el seu pare, un professor desolat i benèvol, fermament creient, que no ha pogut sobreposar-se a aquestes pèrdues. Però la vida continua, i la Nomi, rebel, dictarà les seves pròpies normes i intentarà buscar aliats dins d’aquesta comunitat, alhora asfixiant i protectora. Seguirà fent-se preguntes sobre per què i com van marxar la seva mare i la seva germana, apropant-se cada cop més a la veritat, i descobrint també el seu propi camí.
«Una novel·la audaç, irreverent i lúcida sobre l’entrada a la vida adulta. I també una exploració intel·ligent sobre la pertinença a una comunitat i a una religió, i sobre l’impuls irresistible d’escapar-se’n.» (Publishers Weekly)
Miriam Toews (Canadà, 1964) va néixer a Steinbach, un petit poble mennonita del Canadà. Ha escrit vuit novel·les, entre les quals hi ha Les tristes recances (2014), Elles parlen (2018) i Una bondat complicada (2020), publicades per Les Hores.
L’autora ha rebut diversos reconeixements, en què destaquen el Rogers Writers’ Trust Fiction Prize, un dels premis més importants del Canadà i que ha guanyat en dues ocasions, el prestigiós Governor General’s Award for Fiction i el Margaret Laurence Award. Ha estat dues vegades finalista de l’Scotiabank Giller Prize. També ha estat nominada al Folio Prize i a l’International IMPAC Dublin Literary Award.
Les seves novel·les Les tristes recances i Elles parlen han estat adaptades al cinema.
Els crítics en destaquen la capacitat de combinar l’humor i el dolor d’una manera tan especial que fa que la tristesa més insuportable sigui temperada pel somriure i es torni assumible. Alguns li fan un lloc al costat d’escriptores canadenques tan conegudes com Alice Munro i Margaret Atwood.
Una bondat complicada
Premios
Traducción
Carme Geronès (Barcelona), ha traduït més de dues centes obres de l’anglès o el francès al català. Entre elles destaquem les traduccions d’autors com Louis Althusser, Edward Anderson, William Beckford, Saul Below, G.K. Chesterton, Roald Dahl, Ildefonso Falcones, John Grisham, Patricia Highsmith, Chester Himes, Henry Kissinger, Milan Kundera, Doris Lessing, Frederic Manning, Horace McCoy, Salman Rushdie, Jim Thompson, Jules Verne.
Críticas
«La Nomi ha de cercar respostes on no n’hi han, ha de dibuixar els seus propis horitzons en una societat que els voldria esborrar. Conèixer la Nomi és el gran plaer d’aquesta excel·lent novel·la.»
«La literatura de Toews és íntimament biogràfica. I camina en bucle fonamentalment sobre dos esculls vitals que l’han marcada profundament: el fet de pertànyer a la comunitat mennonita i el suïcidi del seu pare i la seva germana gran».
[…]un canvi cap a l’edat adulta i la decisió de deixar enrere tot el que és conegut per descobrir el món i a si mateixa.
Una reconeguda novel·lista canadenca aprofundeix en el seu passat mennonita.
«Les ganes de viure de la Nomi impedeixen que la novel·la sigui tan desoladora com la situació de partida podria suggerir.»
«Si has estat educat en una estricta secta religiosa, pots rebutjar-la i enriure-te’n!»