Barbara Pym
arbara Pym (1913-1980) va néixer a Oswestry, Shropshire. Es va llicenciar en Literatura Anglesa al St Hilda’s College (Oxford). Durant la Segona Guerra Mundial, va prestar servei al cos auxiliar femení de l’armada britànica. Posteriorment va treballar a l’International African Institute de Londres. Al llarg de la seva vida va escriure diverses novel·les, entre les quals destaquem Excellent Women (1952); Jane and Prudence (1953); Less than Angels (1955); A Glass of Blessings (1958); No Fond Return of Love (1961); A Few Green Leaves (1980); Quartet de tardor (1977; Les Hores 2021), que va ser finalista del Booker Prize, i La mort del colom (1978; Les Hores, 2024). Després de la seva mort, el 1980, se’n va publicar el diari, A Very Private Eye (1985).
Juntament amb Elizabeth Taylor, és considerada una de les escriptores angleses més importants de la segona meitat del segle xx. L’escriptor i crític Philip Larkin va reivindicar-la com una de les millors escriptores oblidades d’aquest segle.
Les seves novel·les, molt riques en matisos psicològics i amb un gran sentit de l’humor i de la ironia, són retrats magnífics de la realitat quotidiana d’uns personatges amb unes vides aparentment grises.
Títols de l’autor
Premis
Crítiques
“Un relat esplèndid sobre l’amistat que ha traduït Dolors Udina”.
Presentació de Quartet de tardor, de Barbara Pym celebrada a La Casa del Libro amb l’escriptor i autor del pròleg Sam Abrams i la traductora de la novel·la Dolors Udina.
“Humor, ironia i esperança converteixen a aquesta obra en una lectura molt agradable on t’ho passes molt bé”.
“Gràcies a Larkin, editors de primera fila van començar a recuperar les novel·les anteriors de Pym i a publicar les inèdites. Les contracobertes la descrivien com la Jane Austen del segle XX”.
“Pym, explica Abrams, no encaixava gens en els valors estètics i artístics de la narrativa dels anys seixanta”.
“D’una manera entranyable, punyent, satírica i amb molt d’humor, Pym ens condueix a través de les petites vides dels protagonistes i de la façana que han aixecat per defensar-se del món exterior”.
“Diu Abrams que a Quartet de tardor, en principi, no hi passa absolutament res, però que, si mirem atentament l’obra, hi passa de tot. Com a les cases, com a la ciutat”
L’escriptor i crític Philip Larkin va reivindicar-la com una de les millors escriptores oblidades d’aquest segle.