Benedict Wells
Benedict Wells va néixer a Munic el 1984. A l'edat de sis anys, va començar el seu viatge per tres internats bavaresos. Després d'acabar l'escola el 2003, va traslladar-se a viure a Berlín. Va decidir no anar a la universitat per concentrar-se en la seva escriptura i va anar guanyant-se la vida amb diverses feines. Va viure diversos anys a Barcelona, actualment viu a Zuric.
El 2008 va debutar amb la novel·la Becks letzter Sommer i va guanyar el Bayerischer Kunstförderpreis, un premi de literatura i art de Baviera. Aquesta novel·la va ser adaptada al cinema i fou dirigida per Frieder Wittich el 2015. El 2011 va tornar a sorprendre els lectors amb Fast Genial.
Ha rebut nombrosos reconeixements, entre els quals destaquem la seva quarta novel·la, Del final de la soledat (2016; Les Hores, 2017), que va ser a la llista alemanya dels més venuts durant més d’un any i mig i va rebre el el Premi de Literatura de la Unió Europea (EUPL) el 2016.
Hard land (2021; Les Hores, 2022) és la seva sisena novel·la, un homenatge a les pel·lícules coming-of-age dels vuitanta. Ha estat guardonada amb el Premi alemany de narrativa juvenil 2022
Títols de l’autor
Premis
Crítiques
«Hard land retrata molt bé el camí de voler fer-se gran, volar, ser lliure i, alhora, sentir-se desubicat perquè no es tenen els recursos ni els coneixements per arrencar el vol. Fins que, de sobte, s’emprèn i deixes de ser un infant i et converteixes en moltes altres coses encara més complicades i inesperades».
«”La nostàlgia tendeix a vèncer la realitat” reflexiona Benedict Wells. És sota aquesta premissa que l’autor suís-alemany escriu la seva cinquena novel·la, Hard Land, una història que posa el focus a les pel·lícules coming-of-age dels anys 80».
Una obra interessant d’un jove autor que mostra models ben apresos com la narrativa d’Ishiguro o de Carson McCullers.
Com la vida mateixa. Del final de la soledat de Benedict Wells és un intens i emocionant relat sobre la superació de la pèrdua i la soledat.
Del final de la soledat entre les recomanacions d’Anna Guitart
La soledat i el seu territori de caça
Benedict Wells, l’escriptura contra la soledat
La Soledat, el soundtrack de Benedict Wells.
‘Del final de la soledat’: És possible deixar d’estar sol?
Benedict Wells: “Escribir un libro es una experiencia casi esquizofrénica”. El escritor alemán retrata la superación de la pérdida.
La solitud no s’acaba mai. Benedict Wells publica en castellà i català “Del final de la soledat” amb què va guanyar el premi Europa 2016.
Pèrdua i soledat. El jove autor alemany Benedict Wells publica una obra escrita des de l’experiència pròpia però defugint de fer un relat autobiogràfic.
«És estrany trobar un llibre que utilitza un accident com a punt de partida i aconsegueix explicar una història fascinant. La novel·la de Benedict Wells no només és una excepció a aquesta regla, ofereix una història emocional que aconsegueix captivar el lector de principi a fi. […] Wells ha creat una novel·la la força de la qual resideix en els seus personatges, que tot i la seva tristesa, emanen una calidesa que rarament es troba en el món d’avui.[…] Aquest èxit es deu a l’extraordinària imaginació de Wells, un do difícil de trobar en aquests dies.»
«Benedict Wells s’ha atrevit a fer front a un gran tema dramàtic, i l’ha dominat. El to narratiu és tranquil, de vegades melancòlic. La tragèdia mai és excessiva amb en Benedict Wells. Les imatges són fortes, les caracteritzacions concises.»
«Fa cinc anys que diem que en Benedict Wells és un talent en potència. No sabíem a on es dirigia, però ara està clar: aquest tipus sap escriure! Del final de la soledat és una historia captivadora, commovedora i trista però que no deixa al lector trist. És reveladora. Aquesta nova novel·la és la seva obra mestra.»
«Un tipus potent, una commovedora novel·la per a lectors grans i joves.»
«La novel·la va creant una marea, com la bona escriptura de crims, sàvia i plena d’empatia amb els seus personatges. En poc més de trenta anys, Benedict Wells escriu com un vell mestre.»
«Del final de la soledat és una afirmació de la vida, enriqueix la literatura amb una vocació internacional, i planteja preguntes importants sobre què és el que fa que les nostres vides ens siguin pròpies i si ens devem a un cert tipus de vida.»
«Un llibre com una pel·lícula, plena de vida, esperança, desesperació, riure, llàgrimes.»