Cap més veu
«Una sola certesa: la dona que era fa més de quinze anys ja no existeix. Va deixar d’existir el dia que vaig decidir de suprimir aquell home. Va deixar el lloc a una altra dona de la qual encara no he acabat de descobrir totes les facetes.»
Després de complir condemna per matar el seu marit surt en llibertat. Des d’aleshores la seva vida segueix una rutina confinada entre les parets de casa seva, intentant amagar-se de les mirades i els judicis dels veïns.
Però un dia, una escriptora que fa una investigació sobre la criminalitat entre les dones truca a la porta. S’establirà un règim de visites entre les dues dones i una relació de dependència mentre intenten trobar un sentit al que ha succeït.
Maïssa Bey ens apropa a la situació de les dones a Algèria i ens proposa una reflexió sobre els extrems als quals pot arribar una dona després de dècades de violència estructural. Una reflexió brillant sobre el dolor, els prejudicis i sobre com curar les ferides per poder seguir endavant.
«El lector que encara no ha topat Maïssa Bey té molta sort… Hi descobrirà una escriptura lluminosa en tots els seus reflexos, entre ombra i llum, entre carícia i cremada.» LE MONDE DIPLOMATIQUE
Maïssa Bey, pseudònim de l’escriptora algeriana Samia Benameur, va néixer a Ksar el Boukhari (Algèria) l’any 1950. Va estudiar al Lycée Fromentin d’Alger i més endavant es va graduar a la universitat en Lletres Modernes.
El seu debut literari va ser el 1996 amb la novel·la Au commencement était la mer. Des d’aleshores ha publicat més de quinze obres, que l’han consolidat com una autora de referència de la literatura algeriana del segle XXI.
Ha estat guardonada amb el premi de la Société des Gens de Lettres el 1998 per la novel·la breu Nouvelles d’Algérie. Amb l’obra Cette fille-là va guanyar el premi Marguerite Audoux el 2001. També ha rebut el premi Cybèle 2005 per Surtout ne te retourne pas i el Grand Prix du Roman Francophone SILA 2008 per Pierre, Sang, Papier ou Cendre.
Cap més veu és la primera novel·la de Maïssa Bey traduïda al català.
Cap més veu
Traducció
Anna Casassas i Figueras. És llicenciada en Dret i va exercir com a advocat a Figueres durant set anys fins que ho va deixar per dedicar-se exclusivament a la traducció literària, del francès i l’italià al català. Col·labora en diversos seminaris i publicacions, amb ponències i articles.
Ha traduït autors com Claudio Magris, Víctor Hugo, Honoré de Balzac, Jean Echenoz, Amin Maalouf,Molière, Georges Simenon, Andrea Camilleri, Virgilio Giotti, Antonio Manzini i Maurizio de Giovanni.
Ha rebut el premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’any 2010 obté el Premi Vidal Alcover de l’Ajuntament de Tarragona.
El 2016 és guardonada amb el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, per «l’excel·lència de la seva feina en un àmbit no prou reconegut, la traducció».
Crítiques
“Escrit de forma senzilla, amb capítols curts o molt curts, amb frases netes però clares i directes, no deixa cap fil despenjat.”
“Novel·les que sacsegin i que facin reflexionar: dues condicions que no tan fàcilment conflueixen en una proposta literària reeixida. I, tanmateix, aquest és l’esperit que alimenta cadascun dels títols de l’Editorial Les Hores.”
“Cap més veu, de l’escriptora algeriana Maïssa Bey; Filla d’octubre, de Linda Boström; i La trena de la meva àvia, d’Alina Bronsky, són les novetats que l’editorial santcugatenca Les Hores ha presentat al Connectats”.
“Un llibre ple d’aprenentatges, de saber fer les paus amb el passat i curar ferides.”
“Una dona que ha assassinat al seu marit es veu empesa a explicar-se: en el moment que va matar al seu marit i va entrar a la presó es va sentir alliberada”.
“Esdeveniments, emocions i estigmes socials es donen la mà en una novel·la on el debat ètic i moral estan a l’ordre del dia.”
“Una reflexió sobre els extrems als quals es pot arribar després de dècades de violència estructural.”
“Recrea a casa la presó que ha deixat enrere. Fins que una escriptora que veu en ella un bon personatge de novel·la comença a visitar-la, i l’autora del crim es veu empesa a remenar la pròpia història. A explicar-se”.
“L’editorial Les Hores continua la seva croada en defensa de les autores de països propers però llunyans, com Algèria, des d’on arriba poca literatura tot i que se’n produeix força”.
«Maïssa Bey, amb una ploma serena, tranquil·la i neta, atorga un espai privilegiat a la psicologia de la violència. Una novel·la de lectura obligada.»
«Escriu per a alliberar-se. Escriu per a la desintegració d’aquesta societat que ofega a les dones. Simplement escriu per a sobreviure.»