Els plats més picants de la cuina tàrtara
Més enllà dels Urals, regna el matriarcat de la bella Rosalinda. Ella se sent massa jove per convertir-se en àvia, però l’intent de fer avortar la seva filla Sulfia fracassa i neix la seva neta Aminat. Per primera vegada, l’autoritària Rosalinda es troba cara a cara amb una criatura de trets tàrtars, com ella, a qui estima amb tot el seu cor i ànima. A partir d’aquest moment l’àvia viurà determinada a millorar la sort de la seva neta.
Passats els anys, i després del col·lapse de la Unió Soviètica, un escriptor alemany quedarà atrapat per l’encant de l’Aminat, que s’ha convertit en una adolescent salvatge i captivadora. La Rosalinda, moguda per la necessitat de supervivència, negociarà un acord amb ell que garantirà el camí de les tres dones cap a Alemanya, la terra promesa.
Però tan bon punt s’instal·len a Occident, els llaços disfuncionals que uneixen mare, filla i àvia comencen a trencar-se.
Un llibre amb grans dosis d’humor i ironia, que relata la història hilarant de tres dones els destins de les quals s’entrellacen en una tragicomèdia familiar, que és alhora un retrat de la nova Europa.
«En aquesta novel·la àcida i divertida, el que pot semblar un relat cruel i còmic acaba esdevenint una història sorprenent sobre la superació de les dificultats i la resiliència». The New Yorker
Alina Bronsky va néixer el 1978 a Rússia, va passar la infantesa al costat asiàtic dels Urals i la joventut a Marburg i Darmstadt. Viu a Alemanya des del començament dels anys noranta. La seva primera novel·la, Scherbenpark (2008), va ser un best-seller a Alemanya, es llegeix a les escoles i se n’ha fet una pel·lícula. Ha publicat diverses novel·les i també ha escrit contes infantils. Ha rebut nombrosos reconeixements i premis. Ha estat preseleccionada dos cops com a candidata al Premi del Llibre Alemany, el 2010 per Els plats més picants de la cuina tàrtara (Les Hores, 2024) i el 2015 per L’últim amor de Baba Dúnia (Les Hores, 2020). La trena de la meva àvia (Les Hores, 2022) també ha rebut grans elogis.
Els crítics en destaquen la destresa en la caracterització dels personatges i en l’ús d’un llenguatge enginyós i poètic.
Els plats més picants de la cuina tàrtara
Premis
Traducció
Ramon Farrés (Manlleu, Osona, 1962), és llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció. Del 1989 al 1993 va ser corresponsal del diari Avui a Berlín, i des del 1995 és professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes Clot (Vic) i Tranvía(Berlín), i ho és encara de Quaderns: Revista de Traducció (Bellaterra),Visat (Barcelona) i Reduccions (Vic).
Ha traduït Heinrich Heine, Jules Verne, Rainer Maria Rilke, Bertolt Brecht, Dino Buzzati, Hannah Arendt, Thomas Bernhard, Werner Schwab i Elfriede Jelinek, entre altres. Té publicats dos llibres de poemes: Trenta-set poemes en forma de finestra (1997) i El present constant (2009); un de narracions: Iste mundus furibundus (2001); dos de proses breus: Vint dies de febrer i març (1999) i D’un lloc a l’altre (2004), i l’assaig Antoni Pous: l’obra essencial (2005).
També ha publicat textos esparsos en revistes com ara Barcelona Review, Revista de Catalunya, El Pou de Lletres, Els Marges i Alga, en plaquettes i en l’antologia Barcelona, 60 poemes des de la ciutat (2004).
Clara Formosa Plans és traductora. Ha traduït llibres com Els meus premis, Mestres Antics, L’origen, El soterrani, L’alè, El fred i Un nen, tots ells de Thomas Bernhard; Riba Desolada i Paisatge amb Argonautes de Heiner Müller; Teoria del partisà de Carl Schmitt; i L’hora en què res no sabíem els uns dels altres de Peter Hanke.
Des de 1996 fins a 2005, va formar part de l’equip de traductors del teatre complet de Bertolt Brecht: La Bíblia, El captaire o el gos mort, Qui expulsa un dimoni, La pesca, Prada, El vol dels Lindbergh, La mesura, Els set pecats capitals dels petits burgesos, Els horacis i el curiacis i Els dies de la Comuna.