Que no s’apagui la flama
«Ets una coseta petita i has d’aprendre a lluitar.» La Swiv s’ha pres el consell de l’àvia massa literalment i ara està expulsada de l’escola. La mare està embarassada i no ha deixat de treballar, així que l’àvia serà l’encarregada de la formació de la Swiv i ho farà amb una educació molt particular. La Swiv aprèn matemàtiques amb un trencaclosques amish o com es cava una tomba a l’hivern, i amb l’àvia emprenen un nou projecte vital, amb què es proposen explicar les seves vides escrivint cartes que mai enviaran. Els mètodes de l’àvia potser són poc ortodoxos, però s’ha enfrontat al pitjor de la vida amb un esperit rebel i independent, i això és el que espera transmetre a la seva neta. El seu temps s’està acabant. La salut li falla i el nou nadó està a punt d’arribar: podrà inspirar, l’àvia, aquesta flama en la Swiv i assegurar-se que no s’apagui mai? Commovedora, hilarant i profundament viva, Que no s’apagui la flama és una carta d’amor a les mares i les àvies, i a totes les dones que encara lluiten —dolorosament i feroç— per una manera de viure independent, amb les seves pròpies normes.
Miriam Toews (Canadà, 1964) va néixer a Steinbach, un petit poble mennonita del Canadà. Ha escrit vuit novel·les, entre les quals hi ha Les tristes recances (2014), Elles parlen (2018) i Una bondat complicada (2020), publicades per Les Hores.
L’autora ha rebut diversos reconeixements, en què destaquen el Rogers Writers’ Trust Fiction Prize, un dels premis més importants del Canadà i que ha guanyat en dues ocasions, el prestigiós Governor General’s Award for Fiction i el Margaret Laurence Award. Ha estat dues vegades finalista de l’Scotiabank Giller Prize. També ha estat nominada al Folio Prize i a l’International IMPAC Dublin Literary Award.
Les seves novel·les Les tristes recances i Elles parlen han estat adaptades al cinema.
Els crítics en destaquen la capacitat de combinar l’humor i el dolor d’una manera tan especial que fa que la tristesa més insuportable sigui temperada pel somriure i es torni assumible. Alguns li fan un lloc al costat d’escriptores canadenques tan conegudes com Alice Munro i Margaret Atwood.
Que no s’apagui la flama
Premis
NPR Best Books of the Year
Shortlist de l’Scotiabank Giller Prize
Shortlist del Writers’ Trust Fiction Prize
Traducció
Octavi Gil i Pujol (Barcelona, 1996) és graduat en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha traduït obres de Minna Salami, Noam Chomsky, Robert Eaglestone o Sally Rooney, entre d’altres. Des del 2014 treballa com a editor i dissenyador-maquetista a l’editorial Saldonar, i col·labora sovint amb altres editorials en totes les fases del procés de producció d’un llibre.
Crítiques
La periodista recomana Que no s’apagui la flama, de Miriam Toews.
Miriam Toews: “Un cos de 88 anys no és tan terrible com ens venen”
Miriam Toews: “Solem protegir els infants en relació a la mort”
Una història sobre la necessitat de lluitar per sentir-nos vius
Miriam Toews: “Sense la religió mennonita seria una escriptora diferent”
Llibres sobre maternitat i vincles entre dones
Una tragicomèdia sobre el món disfuncional dels adults.