L’últim amor de Baba Dúnia
Baba Dúnia viu en un poblet de l’anomenada zona d’exclusió de Txernòbil, un poblet que ja no hauria d’existir.
Mentre tothom a la resta del món es preocupa per l’origen de les fruites i les verdures que mengen i d’on venen el vents i els núvols que els envolten, ella, una dona gran i exinfermera, torna a casa per reconstruir la seva vida a la terra de ningú.
Hi ha altres antics veïns que també han tornat a aquell paratge. Hi ha aigua al pou, electricitat els dies bons i mengen hortalisses conreades als horts dels seus jardins. Els ocells canten més fort que en qualsevol altre lloc, les teranyines s’escampen lliurement i, de vegades, la Baba Dúnia parla amb el seu marit mort.
Però aleshores, un estrany arriba al poble i la petita comunitat veurà amenaçada la seva existència.
Alina Bronsky, amb una escriptura potent, poètica, plena d’enginy i de sensibilitat, ens regala una història fascinant sobre una dona que troba el seu paradís en la vellesa.
La novel·la ha estat traduïda a 13 idiomes
Alina Bronsky va néixer el 1978 a Rússia, va passar la infantesa al costat asiàtic dels Urals i la joventut a Marburg i Darmstadt. Viu a Alemanya des del començament dels anys noranta. La seva primera novel·la, Scherbenpark (2008), va ser un best-seller a Alemanya, es llegeix a les escoles i se n’ha fet una pel·lícula. Ha publicat diverses novel·les i també ha escrit contes infantils. Ha rebut nombrosos reconeixements i premis. Ha estat preseleccionada dos cops com a candidata al Premi del Llibre Alemany, el 2010 per Els plats més picants de la cuina tàrtara (Les Hores, 2024) i el 2015 per L’últim amor de Baba Dúnia (Les Hores, 2020). La trena de la meva àvia (Les Hores, 2022) també ha rebut grans elogis.
Els crítics en destaquen la destresa en la caracterització dels personatges i en l’ús d’un llenguatge enginyós i poètic.
L’últim amor de Baba Dúnia
Awards
Translation
Ramon Farrés (Manlleu, Osona, 1962), és llicenciat en filologia clàssica i doctor en traducció. Del 1989 al 1993 va ser corresponsal del diari Avui a Berlín, i des del 1995 és professor de traducció a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Ha estat membre dels consells de redacció de les revistes Clot (Vic) i Tranvía(Berlín), i ho és encara de Quaderns: Revista de Traducció (Bellaterra),Visat (Barcelona) i Reduccions (Vic).
Ha traduït Heinrich Heine, Jules Verne, Rainer Maria Rilke, Bertolt Brecht, Dino Buzzati, Hannah Arendt, Thomas Bernhard, Werner Schwab i Elfriede Jelinek, entre altres. Té publicats dos llibres de poemes: Trenta-set poemes en forma de finestra (1997) i El present constant (2009); un de narracions: Iste mundus furibundus (2001); dos de proses breus: Vint dies de febrer i març (1999) i D’un lloc a l’altre (2004), i l’assaig Antoni Pous: l’obra essencial (2005).
També ha publicat textos esparsos en revistes com ara Barcelona Review, Revista de Catalunya, El Pou de Lletres, Els Marges i Alga, en plaquettes i en l’antologia Barcelona, 60 poemes des de la ciutat (2004).
Criticisms
“La Baba Dúnia és el principal atractiu d’aquesta novel·la, ja que és un personatge d’allò més entranyable del qual te n’acabes enamorant perdudament”.
Alina Bronsky: “En Chernóbil es posible escribir un cuento de hadas
Alina Bronsky: “Txernòbil seguirà sent un trauma per a diverses generacions”
“Baba Dúnia és revolucionària i alhora és un personatge totalment conservador”
“Una història emotiva que ens presenta la situació després del drama”
“Una obra reflexiva sobre la vida, la vellesa, la llibertat, la mort i una catàstrofe com fou Txernòbil.”
“L’últim amor de Baba Dúnia”, una bonica història situada en un racó a prop de Txernòbil. Protagonitzada per una dona forta i senzilla i acompanyada d’uns fascinants personatges que com ella, viuen al mateix poble, m’ha entusiasmat.
Una petita trama que converteix aquest llibre de tan sols 130 pàgines en una commovedora lectura.