Ostatges
«Em dic Sylvie Meyer. Tinc cinquanta-tres anys. Soc mare de dos nens. Fa un any que em vaig separar del meu marit. Treballo a la Cagex, una empresa de cautxú. Dirigeixo la secció d’ajustaments. No tinc antecedents penals.»
La Sylvie és una dona corrent, modesta, puntual, treballadora; una dona senzilla amb la qual sempre es pot comptar. Quan el marit la va deixar, no va dir res, no va plorar, va intentar fingir que tot anava bé, va criar els fills i va ocupar el seu lloc en un llit que ara s’havia fet massa gran.
Quan el seu cap li va demanar que fes hores extres, que vigilés els altres empleats, ho va fer, no va protestar: va actuar com esperaven els altres.
Fins aquest matí de novembre, quan l’ha aclaparat tota aquesta violència del món, dels altres, la seva soledat, la injustícia. En una nit, ho ha destruït tot. El que ha fet és condemnable, està penalitzat amb presó, però en aquesta revolta la Sylvie se sent viva. Reneix.
Aquesta és una història sobre el sotmetiment i l’alliberament.
Nina Bouraoui va néixer el 1967 i va passar la infantesa tant a França com a Algèria. Durant l’adolescència, va viure amb la seva família a Suïssa i als Emirats Àrabs Units. Va estudiar al Liceu Francès i es va traslladar a París per estudiar-hi Dret i Filosofia.
L’autora ha estat molt aclamada per la crítica. El seu primer text, Mirada prohibida (Les Hores, 2019), va guanyar el premi du Livre Inter el 1991, i des de llavors ha publicat tretze novel·les més.
L’any 2005, va guanyar el prestigiós premi Renaudot amb Mes mauvaises pensées. El 2018 va ser finalista del premi Médicis i del premi Femina amb Tous les hommes désirent naturellement savoir. Amb Ostatges ha guanyat el premi Anaïs Nin 2020.
Bouraoui és coneguda com a capdavantera de la narrativa contemporània francòfona nord-africana. Els seus textos són novel·les d’autoficció escrites en primera persona, i estan molt influenciats per les obres de Marguerite Duras, Violette Leduc, Hervé Guibert i Annie Ernaux.
Ostatges
Awards
Translation
Anna Casassas i Figueras. És llicenciada en Dret i va exercir com a advocat a Figueres durant set anys fins que ho va deixar per dedicar-se exclusivament a la traducció literària, del francès i l’italià al català. Col·labora en diversos seminaris i publicacions, amb ponències i articles.
Ha traduït autors com Claudio Magris, Víctor Hugo, Honoré de Balzac, Jean Echenoz, Amin Maalouf,Molière, Georges Simenon, Andrea Camilleri, Virgilio Giotti, Antonio Manzini i Maurizio de Giovanni.
Ha rebut el premi Mots Passants de la Universitat Autònoma de Barcelona.
L’any 2010 obté el Premi Vidal Alcover de l’Ajuntament de Tarragona.
El 2016 és guardonada amb el Premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, per «l’excel·lència de la seva feina en un àmbit no prou reconegut, la traducció».
Criticisms
“La protagonista d’Ostatges no protesta mai, és la dona i la treballadora ideal, fins que se sent desbordada i pren una decisió radical.”
«Bouraoui escriu un monòleg que té la mesura justa per poder-lo pair, és un tractat sobre el cos de la dona, sobre la condició humana i sobre la por.»
La violencia machista está en la raíz de cualquier otro tipo de violencia
Nina Bouraoui publica la novel·la ‘Ostatges’: “Les dones són presoneres de la seva sensualitat”
Nina Bouraoui: “El cos de la dona està més destinat al patiment que el de l’home”
Els innocents: “El que la novel·la indaga és sobre les traces que deixa la violència no només física sinó el que podem anomenar provisòriament la violència psicològica sobre les dones.”
Nina Bouraoui publica “Ostatges”, sobre la violència empresarial