Una treva que no és pau
Miriam Toews torna amb unes reflexions úniques sobre l’impuls d’escriure —unes memòries rebels que desafien les convencions, amb un humor i una mestria exquisits, en una societat assedegada de continguts i saturada de prosa.
«Per què escrius?», pregunta a Miriam Toews l’organitzador d’un esdeveniment literari a Ciutat de Mèxic. Cada resposta proposada per Toews —totes insatisfactòries per a l’organitzador— revela noves capes de dolor i de culpa relacionades amb el suïcidi de la seva germana.
Ella s’adona que ha mantingut una correspondència interior durant dècades, omplint un silenci que gairebé no comprèn. I nosaltres, els seus lectors, arribem a entendre que la pregunta és tan impossible de respondre com decidir si s’ha de viure la vida com una comèdia o com una tragèdia.
Una treva que no és pau, el primer llibre en què Toews escriu sobre la seva pròpia vida en no-ficció, explora la difícil aliança que un escriptor estableix amb la memòria.
«Reveladora.» The New York Times Book Review
«Ni més ni menys que una obra mestra.» San Francisco Chronicle
Miriam Toews (Canadà, 1964) va néixer a Steinbach, un petit poble mennonita del Canadà. Ha escrit vuit novel·les, entre les quals hi ha Les tristes recances (2014), Elles parlen (2018), Una bondat complicada (2020) i Que no s'apagui la flama (2023) publicades per Les Hores.
L’autora ha rebut diversos reconeixements, en què destaquen el Rogers Writers’ Trust Fiction Prize, un dels premis més importants del Canadà i que ha guanyat en dues ocasions, el prestigiós Governor General’s Award for Fiction i el Margaret Laurence Award. Ha estat dues vegades finalista de l’Scotiabank Giller Prize. També ha estat nominada al Folio Prize i a l’International IMPAC Dublin Literary Award.
Les seves novel·les Les tristes recances i Elles parlen han estat adaptades al cinema. Una treva que no és pau és la seva darrera novel·la.
Els crítics en destaquen la capacitat de combinar l’humor i el dolor d’una manera tan especial que fa que la tristesa més insuportable sigui temperada pel somriure i es torni assumible. Alguns li fan un lloc al costat d’escriptores canadenques tan conegudes com Alice Munro i Margaret Atwood.
Una treva que no és pau
Premis
Traducció
Octavi Gil i Pujol (Barcelona, 1996) és graduat en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha traduït obres de Minna Salami, Noam Chomsky, Robert Eaglestone o Sally Rooney, entre d’altres. Des del 2014 treballa com a editor i dissenyador-maquetista a l’editorial Saldonar, i col·labora sovint amb altres editorials en totes les fases del procés de producció d’un llibre.