Quartet de tardor
Pròleg de D. Sam Abrams
L’Edwin, en Norman, la Letty i la Marcia treballen a la mateixa oficina de Londres, superen la seixantena i estan a punt de jubilar-se. No tenen parella i no viuen amb cap membre de la seva família propera, però pateixen el mateix problema: la soledat.
Mentre han estat treballant junts, cap dels quatre no ha cedit a l’impuls humà de conèixer els altres i establir-hi una relació d’amistat. I quan arriba la jubilació de les dues dones del quartet, la seva quotidianitat canvia.
D’una manera entranyable, punyent, satírica i amb molt d’humor, Pym ens condueix a través de les petites vides dels protagonistes i de la façana que han aixecat per defensar-se del món exterior. Tanmateix, hi ha un optimisme obstinat en els seus personatges, que els permetrà trobar, de diferents maneres, una mena d’esperança.
L’enginy i la sensibilitat de Barbara Pym són els aspectes més brillants de Quartet de tardor.
Aquesta novel·la és un advertiment contra el fet de deixar que la nostra vida sigui massa petita i privada.
Barbara Pym (1913-1980) va néixer a Oswestry, Shropshire. Es va llicenciar en Literatura Anglesa a St. Hilda’s College (Oxford). Durant la Segona Guerra Mundial va prestar servei al Cos Auxiliar Femení de l’armada britànica. Posteriorment va treballar a l’Institut Internacional Africà de Londres. Al llarg de la seva vida va escriure diverses novel·les, entre les quals destaquem Excellent Women (1952), Jane and Prudence (1953), Less than Angels (1955), Els homes de Wilmet (1958), No Fond Return of Love (1961), The Sweet Dove Died (1978) i A Few Green Leaves (1980). Quartet de tardor (1977), que ara publiquem, va ser finalista del The Booker Prize. Després de la seva mort, el 1980, se’n va publicar el diari, A Very Private Eye (1985).
Juntament amb Elizabeth Taylor, és considerada una de les escriptores angleses més importants de la segona meitat del segle xx. L’escriptor i crític Philip Larkin va reivindicar-la com una de les millors escriptores oblidades d’aquest segle.
Les seves novel·les, molt riques en matisos psicològics i amb un gran sentit de l’humor i de la ironia, són magnífics retrats de la realitat quotidiana d’uns personatges amb unes vides aparentment grises.
Quartet de tardor
Awards
Translation
Dolors Udina (Barcelona, 1953) és traductora literària i professora associada de traducció de la Facultat de Traducció i Interpretació de la UAB des del 1998. Després d’haver-se llicenciat en història contemporània a la Universitat de Barcelona, va decidir dedicar-se professionalment a la traducció, una activitat que li permetia satisfer el seu afany de lectora i, alhora, arrodonir la lectura dels llibres escrivint-los de nou. Considera que la traducció és la manera més profunda de llegir un llibre. La primera novel·la que va traduir va ser Wide Sargasso Sea, de Jean Rhys, publicada per Columna el 1984, i, des de llavors, ha traduït més d’un centenar de novel·les d’autors com ara J. M. Coetzee, Toni Morrison, Raymond Carver, Nadine Gordimer, J. R. R. Tolkien i Jane Austen; i llibres d’assaig d’autors com ara Isaiah Berlin, E. H. Gombrich, E. M. Forster i Carl Sagan. Pel que fa a la poesia, ha traduït, entre altres, Poemes i històries, de Robert Creeley, i Sonets del portuguès, d’Elizabeth Barrett Browning. Ha estat editora de la versió catalana de la revista digital The Barcelona Review del 2000 al 2005 i ha publicat articles de tema literari a La Vanguardia, El País, Diario de Mallorca, Transversal, Vasos Comunicantes, Quaderns de Traducció i Reduccions.
Criticisms
“Un relat esplèndid sobre l’amistat que ha traduït Dolors Udina”.
Presentació de Quartet de tardor, de Barbara Pym celebrada a La Casa del Libro amb l’escriptor i autor del pròleg Sam Abrams i la traductora de la novel·la Dolors Udina.
“Humor, ironia i esperança converteixen a aquesta obra en una lectura molt agradable on t’ho passes molt bé”.
“Gràcies a Larkin, editors de primera fila van començar a recuperar les novel·les anteriors de Pym i a publicar les inèdites. Les contracobertes la descrivien com la Jane Austen del segle XX”.
“Pym, explica Abrams, no encaixava gens en els valors estètics i artístics de la narrativa dels anys seixanta”.
“D’una manera entranyable, punyent, satírica i amb molt d’humor, Pym ens condueix a través de les petites vides dels protagonistes i de la façana que han aixecat per defensar-se del món exterior”.
“Diu Abrams que a Quartet de tardor, en principi, no hi passa absolutament res, però que, si mirem atentament l’obra, hi passa de tot. Com a les cases, com a la ciutat”
L’escriptor i crític Philip Larkin va reivindicar-la com una de les millors escriptores oblidades d’aquest segle.