Filla d’octubre
Entre el 2013 i el 2017 Linda Boström va ser ingressada recurrentment en una institució psiquiàtrica on va ser sotmesa a teràpia electroconvulsiva.
Suècia és un dels països on més s’aplica aquest tractament malgrat que els investigadors encara no es posen d’acord sobre els seus riscos i beneficis.
A mesura que avançava la teràpia els records i la vida de l’escriptora s’anaven esvaint. Es pot ser escriptora sense memòria?
Aquesta novel·la basada en les experiències de l’autora és un intent eloqüent i profund d’aferrar-se al passat, de crear una història, de trobar un sentit i de mantenir vius els vincles amb la família, els amics i fins i tot amb ella mateixa.
La història de la lluita d’una dona contra la malaltia mental i l’aïllament. Un testimoni directe sobre com l’escriptura pot reconfortar i curar.
Linda Boström Knausgård (Suècia, 1972) és una autora i poeta sueca. Va debutar el 1998 amb el recull de poesia Gör mig behaglig för såret. El 2011 va rebre el reconeixement de la crítica amb el recull de contes Grand Mal. Ha escrit tres novel·les: Helioskatastrofen (2013) va guanyar el Mare Kandre Prize i va ser nominada per a l’International Dublin Literary Award. Benvinguts a Amèrica (2016, Les Hores 2021) va ser finalista de l’August Prize i de l’Svenska Dagbladet Literature Prize. Filla d’octubre (2019, Les Hores 2022) va ser nominada el 2020 per al National Book Awards.
Filla d’octubre
Premis
Traducció
Carolina Moreno Tena (Barcelona, 1973)
Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, va cursar part dels estudis a Suècia i des d’aleshores ha mantingut una relació –per no dir passió- intensa amb la literatura i la llengua d’aquest país.
Ha estat professora d’estudis literaris, de llengua sueca i de literatura escandinava a la Universitat de Barcelona i actualment és professora de suec a l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona. D’ençà que es va estrenar amb la traducció literària el 2002 ha traduït al català diversos autors suecs i noruecs: clàssics (August Strindberg, Henrik Ibsen, Selma Lagerlöf, Hjalmar Söderberg), contemporanis (Per Petterson, Karl-Ove Knausgård, Lena Andersson, Jostein Gaarder, Ingmar Bergman, Henning Mankell, Jan Guillou, Steve Sem-Sandberg o el premi Nobel de literatura 2011, Tomas Tranströmer) i literatura infantil i juvenil (Pija Lindenbaum, Åsa Lind, Jostein Gaarder), tant novel·la com teatre, poesia o assaig.
Ha publicat diversos articles sobre literatura escandinava i traducció literària.
Crítiques
“Linda Boström Knausgard transforma l’experiència personal en hospitals psiquiàtrics en una novel·la poderosa, protagonitzada per una dona que, com ella, és diagnosticada amb trastorn bipolar i és sotmesa a teràpia electroconvulsiva.”
“Una història que juga una mica amb la qüestió explicar-nos les coses, fer memòria, escriure els nostres records per tal de preservar, d’alguna manera, la memòria.”
“Filla d’octubre, la seva tercera novel·la, també és un relat sobre separació, solitud i dol.”
“Ell li assegura que els records tornen, tard o d’hora. Potser no tots, definitivament no tots, però no hi ha tractaments sense efectes secundaris.”
“El primer que et diuen per no espantar-te, abans dels electroxocs, és que no et passarà res: però és una gran mentida. Et prometen que és una teràpia molt controlada, que no és res especial, però saben perfectament com t’afectarà la memòria.”
“Es llegeix com si fos un somni febril: embriagadora, difusa, inquietant i evocadora. Fidel a les seves arrels com a poeta, totes les frases mostren una lírica crua.”
“Descriu la brutal teràpia d’electroxocs a la qual va ser sotmesa quan el seu matrimoni s’estava acabant. En aquell moment, ja estava prou malalta perquè la forcessin a acceptar aquest tractament horrible. Des de llavors l’ha descrit com una forma d’abús.”