L’altra casa
M., una escriptora casada, convida un famós pintor a fer una estada creativa al refugi proper a la casa familiar situada a la costa anglesa. Atreta poderosament per les seves pintures, creu que la seva presència podria ajudar-la a aprofundir i aclarir el sentit de la seva pròpia existència. Però a mesura que va avançant l’estiu, llarg i àrid, la presència provocadora de l’artista pertorbarà la calma de la casa i crearà un nou ordre de relacions entre els protagonistes que farà aflorar desitjos i contradiccions ocults i mostrarà la dificultat de ser coherents alhora amb el nostre món intern i les limitacions imposades pel món extern.
L’altra casa és un estudi profund i psicològic sobre les dinàmiques que sostenen les relacions humanes i un examen sobre les qüestions morals que afecten les nostres vides. Una anàlisi sobre el destí femení i el privilegi masculí, i el dilema entre la llibertat i la seguretat.
Una reflexió sobre l’existència, la vida autèntica i l’amor, que ens recorda la capacitat dual de l’art d’elevar-nos i destruir-nos.
Rachel Cusk va néixer al Canadà el 1967. Ha viscut molts anys a Anglaterra, i actualment viu a París. És autora de diverses novel·les i llibres autobiogràfics. La trilogia amb la mateixa protagonista —Outline (2014, finalista dels premis Folio, Goldsmiths, Baileys, Giller i Canadian Governor General’s), Transit (2016) i Kudos (2018)— l’ha consolidat com una de les escriptores més brillants de la literatura anglesa actual. Ha estat premiada amb la beca Guggenheim. Les Hores n’ha publicat Seqüela, sobre el matrimoni i la separació (2020), L’altra casa, sobre la invisibilitat de les dones en la maduresa (2021) i La feina d’una vida. L’experiència de ser mare (publicat inicialment el 2001) una reflexió entorn de la maternitat que ha estat aclamada per uns i ha provocat indignació en d’altres.
Desfilada (2024), és la seva darrera novel·la, una reflexió sobre l'art, la identitat i la complexitat de les relacions familiars
L’altra casa
Premis
Traducció
Àfrica Rubiés Mirabet. És llicenciada en filologia per la Universitat de Barcelona.Ha traduït diverses obres literàries i d’assaig de l’anglès, francès i italià al català i castellà, entre les que destaquen: Primer amor, de Gwendoline Riley (Editorial Les Hores); En estat natural, de Charlotte Wood (Editorial Les Hores); Idaho, d’Emily Ruskovich (Editorial Les Hores); L’altra casa, de Rachel Cusk (Editorial Les Hores); La promesa, de Damon Galgut (Editorial Les Hores); Viatge sense final, de Brian Aldiss (Pagès Editors); Retrets i lloances, d’Orson Scott Card (Pagès Editors); Simplicidad radical, de Jim Merkel (Fundació Terra); Chopin, d’Ates Orga (Ed. Robin Book); i Pragmática, de S.C. Levinson (Editorial Teide).
És traductora homologada per TV3 de pel·lícules, documentals i sèries. També ha col.laborat en la traducció de publicacions i de material audiovisual i en línia per a diverses institucions com ara: Universitat de Barcelona, Universitat Oberta de Catalunya, Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), Institut Municipal d’Història de Barcelona, Institut d’Estudis Metropolitans, Unió Europea i Enciclopèdia Catalana.
Crítiques
“L’altra casa arriba poc després que s’hagi instal·lat a París. La ciutat hi té un paper simbòlic destacat, a la novel·la: és on la protagonista es troba amb el dimoni.”
“Art, literatura, privilegis masculins o bellesa física i la seva decadència, són alguns dels temes que l’autora toca en aquest llibre; intenta comparar com es valoren les fites masculines en relació a les femenines, les d’ells es valoren més”.
“De la ploma sensible i altament reflexiva i critica amb la societat actual de la Rachel Cusk brolla una novel·la que enganxa i on res és esperat”.
“Dodge, dona lliure, revolucionària, inquieta, hauria llegit aquest llibre dempeus de pura emoció. Les seves pàgines et deixen sorpresa, escorxada, atònita davant la seva manera de reflexionar i de retruc fer-te pensar a tu”.
“Sembla que la novel·la hagi de fixar-se en com exigim a l’art que ens porti al límit, la catarsi; ara bé, fixant-se en el privilegi de la llibertat que es reserven els artistes, la narradora detecta les cotilles asfixiants del gènere i la limitació de moviments que imposen”.
“El pintor i ella són com la cara i la creu d’una trajectòria artística”.
“Cusk es una de las escritoras británicas más aclamadas de su generación y sus libros no suelen dejar indiferente a nadie por su feroz honestidad, no sólo con los demás, también consigo misma.”
“Hi ha llibres que ens cauen a les mans com una esmena a la grisor. Obres que esdevenen un revulsiu a l’abatiment i que acaben esborrant el desencís provocat per lectures anteriors”.
“L’altra casa és una segona residència física però també psicològica d’una dona que realment no viu la seva vida, sinó que es troba en un segon lloc perpetu”.
“L’art, la literatura, el privilegi masculí o la bellesa física i la seva decadència són alguns dels temes que l’autora aborda en aquesta obra que ha estat lloada per la crítica per la seva perfecció formal i penetració psicològica”.
“L’autora entoma una altra vegada els seus temes estrella: el matrimoni, la maternitat, la feminitat a la mitjana edat i el prestigi social, i aquesta vegada ho fa a partir del relat d’una dona frustrada que convida un artista al seu paradís natural perquè li encomani la inspiració”.
“Una reflexió sobre les dinàmiques que sostenen les relacions humanes i un examen sobre les qüestions morals que afecten les nostres vides”.
“Quería hablar de esa generación de artistas que, con todo su privilegio, crearon una gran destrucción a su alrededor. En las artes visuales se manifiesta el terror puro de la distinción histórica entre hombres y mujeres”.
“El títol original de la novel·la és Second Place, que té un doble sentit: d’una banda fa referència a una segona residència, a una segona casa, i de l’altra quedar second place vol dir quedar en segon lloc i no guanyar”.
“Una escriptora casada convida un famós pintor a fer una estada al refugi proper a la casa familiar situada a la costa anglesa […] a mesura que va avançant l’estiu, llarg i àrid, la presència provocadora de l’artista pertorbarà la calma de la casa…”
“Rachel Cusk nos tiene acostumbrados a reconocer su presencia en cada uno de sus libros, ya sea de un modo indirecto o de uno descarnado”.
“Història i veritat. Vet aquí una relació clau a l’hora d’escriure. Si la història que escrius no respecta la veritat, si no la representa, ja has begut oli”.
“Una mena de novel·la que fa una reflexió sobre l’art a partir de la visió del matrimoni i d’aquest artista, però a l’hora […] és un llibre sobre la complexitat de les relacions humanes, les esquerdes dels matrimonis, les dificultats d’estimar…”.
«Quan ens adonem del que ha passat, ja és massa tard: la nostra superfície s’ha vist pertorbada i el nostre espai de confort s’ha desmuntat. És un xoc, però, com ens recorda la narradora de L’altra casa, «el xoc de vegades és necessari, ja que sense ell derivaríem en l’entropia». De la mateixa manera, Cusk es profundament necessària i L’altra casa, exquisida en la precisió cruel de la seva escriptura, ens recorda el perquè».
«Quan ens adonem del que ha passat, ja és massa tard: la nostra superfície s’ha vist pertorbada i el nostre espai de confort s’ha desmuntat. És un xoc, però, com ens recorda la narradora de L’altra casa, «el xoc de vegades és necessari, ja que sense ell derivaríem en l’entropia». De la mateixa manera, Cusk es profundament necessària i L’altra casa, exquisida en la precisió cruel de la seva escriptura, ens recorda el perquè».