Rachel Cusk
Rachel Cusk va néixer al Canadà el 1967. Ha viscut molts anys a Anglaterra, i actualment viu a París. És autora de diverses novel·les i llibres autobiogràfics. La trilogia amb la mateixa protagonista —Outline (2014, finalista dels premis Folio, Goldsmiths, Baileys, Giller i Canadian Governor General’s), Transit (2016) i Kudos (2018)— l’ha consolidat com una de les escriptores més brillants de la literatura anglesa actual. Ha estat premiada amb la beca Guggenheim. Les Hores n’ha publicat Seqüela, sobre el matrimoni i la separació (2020), i L’altra casa, sobre la invisibilitat de les dones en la maduresa (2021).
La feina d’una vida. L’experiència de ser mare (publicat inicialment el 2001) és una reflexió entorn de la maternitat que ha estat aclamada per uns i ha provocat indignació en d’altres.
Títols de l’autor
Premis
L’autora ha rebut diversos premis i reconeixements a la seva obra, entre els que destaquem el Premi Whitbread (1993) i el Premi Somerset Maugham (1997)
Crítiques
Un tema antiliterari: «Se m’acuden poques experiències tan difícils de convertir en literatura com la maternitat.»
La feina d’una vida explica la lluita de l’autora per mantenir la individualitat i l’essència, alhora que té cura de les necessitats de la seua filla, una dualitat que, vint anys després, continua plenament vigent i ateny que totes les dones que es llancen a l’aventura de la procreació.
Maria Sempere ens parla de La feina d’una vida i de l’essència que contrueix l’obra de Rachel Cusk. A partir del minut 6:05.
«Cusk va parir un llibre, necessari, que narra i sospesa els pros i contres, els pèls i senyals de la maternitat»
“Rachel Cusk, una escritora contra la cultura de la maternidad feliz”
Que la maternitat s’assembla més a una feina per a tota la vida que a una versió idealitzada és el que descriu Rachel Cusk al seu llibre. El text va ja fou subversiu fa 20 anys quan l’escriptora va explicar des de dins les contradiccions i les renúncies del feliç esdeveniment. La van criticar i fins i tot un columnista va demanar que els serveis socials es quedessin amb les filles.
Conversa amb Rachel Cusk sobre “La feina d’una vida. L’experiència de ser mare”, moderada per la periodista i escriptora Marta Fernández.
«Les mares normalment se senten obligades a dir: “Vull els meus fills… però”. És al “però” on Cusk té la valentia de posar l’accent. Un treball per a tota la vida ens parla de com és de tendre i com és de difícil ser mare.»
«Un treball per a tota la vida és probablement el llibre millor escrit i més emocionant sobre la maternitat que s’ha publicat en els darrers anys.»
“L’altra casa arriba poc després que s’hagi instal·lat a París. La ciutat hi té un paper simbòlic destacat, a la novel·la: és on la protagonista es troba amb el dimoni.”
“Art, literatura, privilegis masculins o bellesa física i la seva decadència, són alguns dels temes que l’autora toca en aquest llibre; intenta comparar com es valoren les fites masculines en relació a les femenines, les d’ells es valoren més”.
“De la ploma sensible i altament reflexiva i critica amb la societat actual de la Rachel Cusk brolla una novel·la que enganxa i on res és esperat”.
“Dodge, dona lliure, revolucionària, inquieta, hauria llegit aquest llibre dempeus de pura emoció. Les seves pàgines et deixen sorpresa, escorxada, atònita davant la seva manera de reflexionar i de retruc fer-te pensar a tu”.
“Sembla que la novel·la hagi de fixar-se en com exigim a l’art que ens porti al límit, la catarsi; ara bé, fixant-se en el privilegi de la llibertat que es reserven els artistes, la narradora detecta les cotilles asfixiants del gènere i la limitació de moviments que imposen”.
“El pintor i ella són com la cara i la creu d’una trajectòria artística”.
“Cusk es una de las escritoras británicas más aclamadas de su generación y sus libros no suelen dejar indiferente a nadie por su feroz honestidad, no sólo con los demás, también consigo misma.”
“Hi ha llibres que ens cauen a les mans com una esmena a la grisor. Obres que esdevenen un revulsiu a l’abatiment i que acaben esborrant el desencís provocat per lectures anteriors”.
“L’altra casa és una segona residència física però també psicològica d’una dona que realment no viu la seva vida, sinó que es troba en un segon lloc perpetu”.
“L’art, la literatura, el privilegi masculí o la bellesa física i la seva decadència són alguns dels temes que l’autora aborda en aquesta obra que ha estat lloada per la crítica per la seva perfecció formal i penetració psicològica”.
“L’autora entoma una altra vegada els seus temes estrella: el matrimoni, la maternitat, la feminitat a la mitjana edat i el prestigi social, i aquesta vegada ho fa a partir del relat d’una dona frustrada que convida un artista al seu paradís natural perquè li encomani la inspiració”.
“Una reflexió sobre les dinàmiques que sostenen les relacions humanes i un examen sobre les qüestions morals que afecten les nostres vides”.
“Quería hablar de esa generación de artistas que, con todo su privilegio, crearon una gran destrucción a su alrededor. En las artes visuales se manifiesta el terror puro de la distinción histórica entre hombres y mujeres”.
“El títol original de la novel·la és Second Place, que té un doble sentit: d’una banda fa referència a una segona residència, a una segona casa, i de l’altra quedar second place vol dir quedar en segon lloc i no guanyar”.
“Una escriptora casada convida un famós pintor a fer una estada al refugi proper a la casa familiar situada a la costa anglesa […] a mesura que va avançant l’estiu, llarg i àrid, la presència provocadora de l’artista pertorbarà la calma de la casa…”
“Rachel Cusk nos tiene acostumbrados a reconocer su presencia en cada uno de sus libros, ya sea de un modo indirecto o de uno descarnado”.
“Història i veritat. Vet aquí una relació clau a l’hora d’escriure. Si la història que escrius no respecta la veritat, si no la representa, ja has begut oli”.
“Una mena de novel·la que fa una reflexió sobre l’art a partir de la visió del matrimoni i d’aquest artista, però a l’hora […] és un llibre sobre la complexitat de les relacions humanes, les esquerdes dels matrimonis, les dificultats d’estimar…”.
«Quan ens adonem del que ha passat, ja és massa tard: la nostra superfície s’ha vist pertorbada i el nostre espai de confort s’ha desmuntat. És un xoc, però, com ens recorda la narradora de L’altra casa, «el xoc de vegades és necessari, ja que sense ell derivaríem en l’entropia». De la mateixa manera, Cusk es profundament necessària i L’altra casa, exquisida en la precisió cruel de la seva escriptura, ens recorda el perquè».
«Quan ens adonem del que ha passat, ja és massa tard: la nostra superfície s’ha vist pertorbada i el nostre espai de confort s’ha desmuntat. És un xoc, però, com ens recorda la narradora de L’altra casa, «el xoc de vegades és necessari, ja que sense ell derivaríem en l’entropia». De la mateixa manera, Cusk es profundament necessària i L’altra casa, exquisida en la precisió cruel de la seva escriptura, ens recorda el perquè».
Autòpsia d’un matrimoni
Saber trobar la distància correcta: El canvi de paradigma derivat d’una separació matrimonial
Contra la «trampa» del matrimonio: Rachel Cusk y el club de las arrepentidas.
« [Cusk] escriu amb la intel·ligència, l’enginy i l’observació pels detalls que requereix qualsevol un gran reportatge, i el resultat és un llibre sobre aquest tema sorprenentment diferent a qualsevol altre.»
«Brillant […] revelador com una visió microscòpica […] vuit capítols carregats de ressò. Cusk es mou a través del diferents períodes per superar la separació, des de l’agitació a la recriminació, a l’adormiment, i a les noves revoltes.»
«Artística i acurada […] té els trets característics d’una veritable novel·lista: honestedat, coratge i la capacitat de representar les seves experiències en un llenguatge exquisidament elaborat […] El tractament racional, tan exigent, d’un tema tan complexe és el que dona a la seva obra el seu gran valor literari.»